Avui és d'aquells dies en que ja m'he llevat cansat, esmorzo cansat, condueixo cansat, i no cal dir l'aproximació fins la Talaieta d'en Barbé i l'escalada per l'Esperó de la Llum, cansament màxim. Suposo que aquestes primeres calorades en tenen la culpa.
La via m'ha costat molt i no l'he tret pas en lliure. He trobat el grau molt apretat però donades les circumstàncies tampoc sóc de fiar. L1, L2 i L4 verticals, mantinguts i amb trams obligats, trumfos contats i forats negatius en general, ufuf!! La resta una mica més benèvol.
Equipada amb els espits contats i a lloc, i claus una mica casposos. Reunions equipades. Roca molt bona en general menys el final del L5 (corda fixa) i algun que altre punt. El L6 correspont a la via Normal. Descens primer en rapel i després seguin el peu de paret fins el coll entre la Talaia Gran i la Roca del Coll del Migdia (compte amb les relliscades).
Apa! Fins aviat i que consti que la via és molt xula... però difícil.
3 comentaris:
si et serveix de consol,a Mi també hem va costar molt....
Segell "Blanco", no regalen res!!
Ja m'ha explicat el teu company de cordada l'aventura, ara estaré amb ell durant 6 setmanes compartint una altra "aventura" no tant gratificant (curset a Mollet), mira que n'és de petit el Món!!
Jejeje!!!!
La calor, la calor!!!!
I ...en Miquel, el Miquel!!!!
Jejeje!!!
Publica un comentari a l'entrada