Les casualitats de la vida m'han tornat a portar a la Talaieta d'en Barbé a Montserrat. Tants anys sense anar-hi i en dues setmanes, dues vies. Avui l'última via oberta al lloc: l'Alquimista, via sense referències però que ressenya en mà feia bona pinta.
La via no és lletja però li falta quelcom... suposo que pateix el síndrome de les vies noves i encara poc repetides: herba per aquí, sorreta per allà, algun que altre còdol volador i algun que altre on és millor que no voli. Mantinguda, vertical i amb una graduació original una mica estranya: en alguns llargs està super apretada (L5) i en d'altres relativament regalada (L3), faig la meva proposta amb la ressenya que us penjo (ja direu que us sembla).
Excepte el L4, la resta està gairebé equipat (en el L1 val la pena reforçar els claus existents ja que són de joguina). Les reunions també estan equipades i algunes amb anelles per rapelar. Compte en el L4 a NO seguir el diedre principal (en els arbres del diedre hi ha alguns cordinos per si és vol rapelar la via, poc recomanable). La roca és bona en general menys l'entrada a l'R3, tot i així prestar atenció que és poc adherent.
Apa! Fins aviat i ara toca que la repetiu... que ja us he explicat prou coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada