15 anys de... la Palestina a la Paret de la Batalla.

Després d'haver repetit l'Stop Co2 i d'haver obert una línia de rapel per accedir més comodament a la base de la Paret de la Batalla de Vilamala (actualment la Llamp de Llamps), tocava obrir-hi una nova via i així va néixer la Palestina: oberta fa 15 anys i repetida un parell d'anys després en un desagraït dia d'hivern (Feb-06).

La via la recordo amb assegurances justes col.locades (algunes) en equilibri precari que prou em van fer vibrar i, sobretot destaca el L2 com el més exigent. Té poques repeticions i s'ha fet tota en lliure (màx. 6b+). Dur tascons o similar i roca molt bona en general.

Apa! Fins aviat i no us oblideu el rastrejador, la vista aguda i l'olfacte fi, jeje!!... aquesta ressenya, l'original, us pot ajudar.

Puny alçat al Vent a la Paret de Riu Lacó.

Dia gris i ensopit d'aquells que no fa ni deixa fer però que em aprofitat repetint una de les últimes propostes de la Paret de Riu Lacó: la ben trobada Puny alçat al Vent.

Ben trobada, ben resolta i llàstima que sigui tant curteta (com tantes altres del lloc). Inici i final en fisura super xula però on la resta manté el nivell.

Poc equipada, dominat els ponts de roca i les reunions en bones sabines. Dur friends fins C2, Aliens i bagues com a mínim. Roca molt bona i gens d'herba. Val la pena combinar-la amb alguna altra amb múltiples alternatives.

Apa! Fins aviat i avui amb la millor companyia del món... genial.

15 anys de... la Tierra de Nómadas al Pollegó Est.

Hi ha vies que només de mirar-les ja penses que han de ser xules i, justament això és el que passa amb la Tierra de Nómadas al Pollegó Est de Montserrat. Recordo que l'havíem intentat uns anys abans (Abr-98) però feia tant fred que ens vam baixar  preguntant-nos com podia ser en un mes d'Abril i, ves per on, vam tornar-hi avui fa 15 anys també a l'Abril.

La via molt bonica i disfrutona amb el permís del mur d'entrada (6a+ rabiós i en fred) i el mur del L4 (també força exigent). La resta, com dic, a disfrutar. Alguns diuen que està equipada però de ben segur els friends fins C3 us poden anar prou bé.

Apa! Fins aviat i estrany és que no estigui regulada l'escalada en aquest pollegó... sinó vaig errat, clar.

La Vell Podrit a Canalda.

Jornada perfecta dins la tranquilitat més absoluta per escalar a la meva estimada Canalda repetint una de les que em faltava: la Vell Podrit, i tirant més d'experiència que de braços (redéu que fluix estic). Sigui el que sigui, en surto amb un regust agredolç i ben bé no sé com qualificar la via (o més aviat variant de la Dimensió Aproximada).

Per una banda té una estètica i lògica absoluta, aprofitant al màxim la gegantina arcada característica de la paret i sortint per la part més prominent d'aquesta (realment brutal). Però per l'altra banda la roca poc sanejada en algun punt i algunes assegurances mal colocades la fan una mica lletja (sobretot en el L1). Tot i així, la via guanya molt en qualitat a mida que pugem.

Resta semiequipada i les reunions equipades. Cal dur tascons (discret), friends fins C3 (opcional repetir el C1), Aliens, bagues/cordinos i 4 pitonets per si de cas, ah! i almenys 20 cintes pel sostre, el més gran de Canalda amb 10 passos bastant llargs completament horitzontal (uau!!). Roca en general bona però poc sanejada. L1 i L2 es poden empalmar però vigilant amb el fregament.

Apa! Fins aviat i fa dues setmanes vaig fer-li un tastet en solitari però em vaig acollonir, la ressenya tant minimalista que duia tampoc encoratjava a seguir i... menys mal perque haguera pillat de valent, jeje!!

15 anys de... la Mescalina a la Paret de les Bagasses.

La Mescalina de Terradets és una de les clàssiques del congost i un dia o altre arriba la seva repetició. Jo vaig fer-la avui farà 15 anys. Guardo pocs però en general bons records de la via tot i que ens anava una mica gran i sabíem d'antuvi que no la treuriem en lliure n'hi de lluny.

Una de les poques coses que recordo era  la roca gastada dels llargs inicials i feien de l'escalada bastant desagradable, també recordo que algun llarg de dalt era força exigent però amb molt bon ambient. No recordo si anavem només amb cintes o duiem algun catxarro però de ben segur que si el dueu no us farà nosa.

Apa! Fins aviat i ah!... recomanable també dur un pla B (o C) per si les mosques.

Nota (del 20 d'Abril de 2019): He vist aquesta imatge per la xarxa i la penjo per si és del vostre interès.

La Sosanitu i Menganitu al Serrat del Poll.

Bonic dia de primavera a Alòs de Balaguer amb la tranquilitat intersetmanal habitual del Serrat del Poll. Aquest hivern passat (Gen-19) vam gairebé repetir la Sonsanitu i Menganitu però en l´últim llarg vam sortir, sense voler, per la canal vermella característica passant moltíssima por i tirant (amb les dues mans i en equilibri precari) un còdol del tamany d'una sindria, uf uf!!!

Em quedava el cuquet de fer aquest últim llarg per on tocava però sense la necessitat d'enganyar cap company, i bé... és sortir del foc per caure a les brasses: roca igual de xunga però una mica més fàcil i no tant mantingut. Realment la via no val res, així de clar ho dic.

Dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona a baix i dolenta a dalt (en escalada també es pot levitar). Reunions equipades. La variant de la canal deu rondar el 6a mantingut i un passet al mig de 6a+.

Apa! Fins aviat i una imatge per veure que no us enganyo...

La Buffet Lliure a la Serra de Sant Joan.

Feia gairebé tres anys que no pujava a Montanisell i la veritat és que ja trobava a faltar la pau i tranquilitat de la Serra de Sant Joan. Avui hem repetit la Buffet Lliure on hi tenia dues espinetes clavades: la primera ens vam perdre a mitja via i vam sortir per on vam poguer, arribant al cotxe amb la llum de la Lluna, uf uf (Des-00) i, la segona ens vam baixar per trobar-la massa difícil (Set-02). Així que tocava fer-la sí o sí i certament m'ha costat més del que m'esperava mirant la ressenya.

La via està mooolt poc equipada i és bastant entretinguda. Molt sinuosa (vigilar amb el fregament), variada i amb trams molt xulos (pocs) i trams bastant rostoll (diversos). El resultat final no puc pas dir que sigui satisfactori i m'atraveixo a dir que és de les lletges que he fet en el lloc.

Cal dur tascons (petits molt útils), friends fins C3 (C4 recomanable), Aliens i diverses bagues per sabines i ponts de roca. L'hem fet sense clavar i sense el pas de ganxo de diu la ressenya original. Reunions a montar i bastant incòmodes menys l'R2 i l'R4. Roca molt variable amb trams de blocs dubtosos, trams de crostes, slaps compactes, fisures super bones, gotes d'aigua, etç etç. Però el pitjor de tot de tot són les herbes, matolls, argelagues, alzines i vegetació diversa dispersa per tot arreu, sobretot sobretot el L6, pfff... esgarrinxat és poc.

Apa! Fins aviat i això sí... aventura garantida.