15 anys de... la Normal al Puro.

I després de la Visera i el Pisón, tocava el torn al famós Puro de Riglos. Recordo que aquella nit de fa 15 anys va ploure i bastants dels que feiem bivac per l'entorn ens vam concentrar en un cobert de teulada metàl.lica que hi havia per allà. Com que el meu company amb dos dies d'escalada riglera ja en va tenir prou, vam posar-nos d'acord amb un xaval madrileny per fer la Normal del Puro.

Així que l'endemà, nosaltres i setanta mil cordades més saturàvem les repises de les primeres reunions del lloc. Atabalat és poc. Recordo que vam fer l'entrada original i que la roca tant gastada del L3 em va costar més d'un enspant (m'atraveixo a dir que és el llarg amb roca més gastada que he fet mai) sort que les bústies són d'escàndol. La resta més o menys sense problema.

Apa! Fins aviat i aquí va una ressenya més de les moltes que podeu trobar.

15 anys de... la Pany Haus i El Vuelo del Buitre al Pisón.

Després de la Visera, ara fa 15 anys tocava pujar al Pisón de Riglos i vam fer la combinació Pany Haus + El Vuelo del Buitre. L'enorme xemeneia de la Pany no admetia pèrdua i un cop al coll la cosa ja va ser més de... -Va, provem per aquí-.

Agradables records de la Pany i una mica més de sofriment a les panxes del Buitre però vaja, res que no poguéssim solucionar essent locals d'on erem, jejeje!!!

Apa! Fins aviat i per acabar la ressenya.

15 anys de... la Mosquitos a La Visera.

Anar a Riglos sempre m'havia fet una mica de mandra: per lo lluny que ens quedava i per la gentada que sempre hi ha. Però era evident que algun dia o altre i havíem d'anar, així que avui fa 15 anys vam fer la ultra clàssica Mosquitos a la Visera.

Recordo que veure els 'bolos' més o menys vermells per sota i completament blancs per sobre em va fer gràcia (quan els agafava ja no m'en feia tanta) i, també recordo l'espectacular pedrot del 'trono', per fer-hi bivac, jeje!! De la resta poca cosa. Podeu trobar informació de sobres per la xarxa.

Apa! Fins aviat i la ressenya és per fer-la però també en trobareu de millors.

L'Última a Busa.

L'Última (que no ho serà) és el nom de la via de Busa que hem anat a fer avui. Les circumtàncies condicionen i, deixant-nos portar per una ressenya amb graus perfectament assumibles, hem pillat una mica més de l'esperat o és que senzillament l'hem infravalorat i ens ha fotut el clatellot de rigor.

Sigui com sigui, és una via d'anar fent i pendre les precaucions adients en tot moment ja sigui en forma de: 'trucar abans d'entrar', en configurar correctament el GPS o en engegar el detector de metalls (suposo que tots m'enteneu). Destacar l'últim llarg: amb una primera meitat difícil i una segona meitat bastant exposada.

La via està semiequipada amb trams difícils d'assegurar: cal dur friends fins C1, Aliens i diverses bagues sabineres. Roca a estudiar des del primer metre i només bona a l'inici del L2. Graus originals ajustats (la ressenya són la meva proposta).

Apa! Fins aviat i porteu també una serra per esporgar alguna sabina emprenyadora... esporgar, no tallar, eh?

Hotel California a Busa.

Abans no arribi la moratòria hivernal (encara falta), em anat a Busa a fer aquesta estètica via oberta fa pocs anyets: l'Hotel California, gairebé a l'extrem oriental de la paret. Ja feia dies que li tenia ganes i finalment l'hem repetit amb un company amb qui també feia dies que no coincidia i m'ha fet molta il.lusió poder-ho tornar a fer.

La via la podem dividir en dos trams: els dos primers llargs rabiosament verticals, directes i amb pocs punts on agafar aire i, el tercer llarg més benèvol, sinuós i no tant vertical. En general, l'he trobat d'anar fent sense presses i de mirar-s'ho bé dues vegades: tirant més a difícil que a fàcil. El company ha alliberat (de segon) l'artificial del L1 quedant més o menys de 6c.

Del munt de material que demanen no n'hem posat ni la meitat, essent els dos primers llargs equipats i només necessitant els Aliens i friends fins el C1 pel darrer. Roca en general bona amb esquitxades de crostetes que denoten la falta de repeticions. Ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i alerta en l'últim pas de via... aquest sí que és francament dolent.

15 anys de... la Festa del Paca a Canalda.

Com moltes altres parets, Canalda també té la seva Festa del Paca i, ara farà 15 anys vaig acabar de repetir-la. Ho dic així per què al anar en solitari vaig tardar dos dies en fer-ho: l'un al Setembre i l'altre aquest. I puc ben assegurar-vos que prou vaig quedar satisfet amb la feinada que hi ha.

Recordo que el primer dia, vaig renegar una bona estona per no dur prou xapes recuperables però vaig anar fent (el segon dia, apresa la lliçó, va anar tot molt més bé). Tinc un bon record del L3 (que supera l'Esfinx de Canalda) i també recordo que si algun tram hagués estat assegurat amb espits, per comptes de ploms, hagués sortit en lliure segur.

Apa! Fins aviat i potser vaig fer la primera repetició ...i no crec que en tingui gaires més, jeje!!

Mar de Cafè i Disciplina a la Paret de Zaratrustra.

Enveja sana a tots els 'Llum i Llibertat' d'aquesta nit, però les obligacions familiars no perdonen i ben mirat ja he fet prou la meva pròpia versió de llum durant la nit i llibertat aquest matí. Matí ràpid a la Paret de Zaratrustra de Vilanova de Meià per escalar la Mar de Cafè i la Disciplina (de rebot).

La primera perfectament assegurada per tibar de braços i no patir gens. I la segona retroequipada en el primer llarg i desequipada en el segon (dur flotants). Ràpides de fer i roca excel.lent. Descens en un rapel llarg o dos de curts.

Apa! Fins aviat i quan vaig repetir la Mar de Núvols ja vaig detectar quelcom extrany i... avui ho he acabat de constatar.