Aquesta via però, segueix un d'aquests pocs relleus, no és d'extranyar que fos de les primeres en obrir-se. Part inferior ben definida per un fabulós diedre en diagonal i part superior trobant el punt feble de l'enorme balmat que domina el sector després d'un evident flanqueig per una repisa entretallada.
L'Amanita resta semirestaurada i semiequipada (amb tascons i friends fins el C2 ja fareu), la roca és bona en general però amb el peatge d'alguns jardins emprenyadors a la segona meitat. El grau en general és fàcil però alguns passos són prou interesants per que sortiu contents al cim.
Apa! Fins aviat i ... l'he repetit en una ocasió (Set-05).
Nota (del 14 d'Octubre de 2013):Torno a repetir aquesta clàssica de la paret dins els actes de la III Trobada d'Escaladors i disfrutant d'una extraodinària companyia.
Aprofito també, per actualitzar la ressenya i penjar-vos-la de nou.
2 comentaris:
Una de les millors descripcions de Canalda que es poden fer! L'Amanita, quines ganes d'anar-hi, però abans d'apropar-nos-hi hem de carregar piles i creure-ho!
Salu, tàpia i fred
Jejeje!!! Doncs va!!! vejam aquestes piles!!!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada