La van obrir l'any 1951 i durant gairebé cinc dècades va restar a l'ombra (mai millor dit) fins que aquest dia de fa 15 anys el mestre i jo vam trobar-la al intentar obrir una gran xemeneia al vessant nord de Busa. Nosaltres havíem sentit a tocar campanes d'una Torres Nubiola però no en sabíem res de res, ni l'ubicació, ni dificultat, ni metres, res.
Vaig començar a escalar a la vertical d'un gran arbre i al costat d'un gran desprendiment. Difícil, trencat i exposat fins arribar al citat arbre. El mestre va pendre el relleu i abans d'entrar a la xemeneia va posar un espit al mig d'una vireta herbosa. Uns quaranta metres més amunt un bloc barrava el pas i a sobre va montar la reunió.
De sobte, hem crida:
-Hem trobat la Torras Nubiola!!!-.
Jo pensava:
-Què diu aquest sonat?!?-.
I sí sí, un paperet dins una llauna rovellada posava més o menys:
"Torras Nubiola 17 d'Agost de 1951 molta humitat i ..." alguna cosa més que no recordo. En llegir això, vam guardar l'espitador i després d'empasar saliba veien el xemeneiot que em venia vaig començar el L3, menys díficil que el L1 però en els seus 55m potser només vaig col.locar dues o tres assegurances, per flipar!! Gairebé al cim i en un altre arbre vaig montar l'R3.
Al cap de poc, uns altres companys, sense saber la nostra troballa, van despenjar-se des del cim per explorar la xemeneia i en el bloc de l'R2 van posar-hi dos espits per continuar rapelant. En arribar a la vireta herbosa van veure el nostre (que encara tenia pols) i van quedar-se de pasta de moniato. Van posar-n'he un altre per acabar d'arribar a terra i ja van preguntar al mestre que els va dir la bona nova.
Apa! Fins aviat i per això trobareu espits a les reunions d'aquesta històrica via de la comarca (i m'atreveixo a dir que de Catalunya), a la resta, sang freda.
Nota (del 6 de Juny de 2015): Torno a repetir aquesta històrica via de Catalunya i del Solsonès, i ha anat bé de fer-ho per recordar unes sensacions totalment deformades pel pas del temps.
He refet la ressenya perque havia quedat desfasada pels aconteixements que podeu llegir en el post i posteriors comentaris. Així que torneu-vos-la descarregar.
9 comentaris:
doncs potser caldria retirar-los, no?
Marc M.
Ah! Doncs potser si, si t'agraden les reunions precàries... allà estan esperant'he/esperant-vos.
Però si es fa, que NO els utilitzi que sinó és fer trampa, i que ho digui pels altres, ok?.
Salut i sort!!
Repetir vies amb espitador? rapel·lar vies amb espitador?
Carai! Què romàntic!
Noel Alonso
No saber llegir?
Carai! Quina incultura!!
Au va! Noel. Torna-ho a llegir sobretot el segon paràgraf i quedem com amics, ok?
Tota la raó! Perdona.He llegit espits i m'he posat nerviós... Doncs et sembla bé que desapareguin? Home! No és la meva tasca però amb la ficada de pota ara em sento responsable...jeje.Molaria que quedes tal i com la van deixar no? Per precari q sigui... I mes si dius q és la primera via de la comarca. A mes...ha pasat de tenir zero a quatre expansions...
Desconeixia la tècnica dels rapels de reconeixement...fa bastant de riure!
Disculpes de nou.
Ja torna a estar tal i com la van deixar en Josep Maria Torras i en Joan Nubiola.(no hi ha res...buenu si, una llauna-pot de registre molt simpàtica)
No hi ha problema de reunions precàries. La primera és un teix (Taxus baccata) que no sabem si és mil·lenàri però d´aproximadament uns quants centenars d´anys, la segona reunió és un arbre de no se quina espècie però per fer renions és de lujus! i la tercera si no arribes a dalt és un altre teix que té una mica més d´uns centenar d´anys(1 metre de diàmetre).
Salut i bones escalades!
http://www.feec.cat/entrevista-josep-maria-torras-i-joan-nubiola-0
aquesta entrevista, i algunes d'altres, s'haurien d'enmmarcar i publicar...no pas les vies que va fot tot hom!
Em trec el barret per la obertura, l'estil i el moment...
i per la visió i opinió que mantenen actualment...
la vergonya que sentia qui hi va afegir un spit ens va animar a arreglar-ho!
Reunions de lujus, via rapelable igualment, i una via per curtir l'esperit romàntic!
Gràcies
Tot parlant amb en Torras de les xemeneies seves que han estat "expansionades" em va fer molta gracia i vaig trobar molt aclaridora la seva resposta: peró si allà no fan pas falta!
Està clar que ells dominaven tant bé la tecnica de la xemeneia que anaven sobrats.
Celebro que el seny us hagi portat a treure els espits! i moltes felicitats per la troballa!
Amadeu
Publica un comentari a l'entrada