Jo com que ja m'ho conec hi he anat per dalt per caminar una mica menys, per tant, no he disfrutat ni d'això. Però bé, per donar-li una mica de picant al l'escalada, he deixat la corda plegadeta a la motxilla.
Via equipada on caldrà tenir vista de linx per trobar els parabolts i les reunions, i roca en general bona. Multiples escapatòries cap a l'esquerra i poca cosa més.
Apa! Fins aviat i ja ho sé amics meus, però sinó són molt aborrides aquestes vies en solitari.
4 comentaris:
Deunidó com pintes el tema ! Les altres vies son del mateix pal i no n'hi ha per tant.
Indi
juas juas juas!!! sobrat! mecagonlou!
l'últim llarg també amb la corda a la motxilla? al loro! suposo que la neteja que et vaig fer l'altre dia t'haurà ant be!
Es una bona opció per passar una matinal i vermut no???
La paret és la que és, no cal enganyar-nos, però gràcies per la neteja.
Fins aviat cracks.
Al obrir-la tambe vaig fer una meganeteja, ja que l'ultim llarg es el que estava pitjor i es el més guapo de la via, i el que surt d'una manera més fàcil de la paret. Quan més tumbat, roca més bona.
Indi
Publica un comentari a l'entrada