Porto dos dies amb els pèls eriçats, ahir per la Via Catalana (buf! increïble!) i avui per la fresca matinal a la Paret del Pont a Montserrat mentre feiem la Roy Brain. Menys mal que estàvem ben apretadets a les reunions.
En general la via no val massa la pena i no trobo que estigui massa ben oberta (amb tots els respectes per l'esforç dels oberturistes), tot els llargs tenen alguna pega o altra: el L1 queda massa desproporcionat respecte els altres i compte amb el fregament, el L2 amb una alegria per allà al mig força important (friends opcionals) i just en el tram més difícil del L3 (i de la via) la roca és dubtosa, llàstima.
Així que massa coses en contra per que sigui una bona via, ah! i de postres les reunions són incòmodes. Doncs res... una pena.
Apa! Fins aviat i .cat
5 comentaris:
Quina pena !
pB
La via una peneta .... Però la companyia sempre entranyable !!
Jejeje!!! Quanta raó teniu!!
Salut companys.
És molt dificil que un determinada via li agradi a tothom. La Roy Brain, dedicada a una persona molt estimada i ja desapareguda, va ser oberta amb la mateixa passió i criteris q moltes altres vies nostres. A totes les vies que he escalat li puc trobar virtuds i defectes. Moltes vegades depén de com estic. Grácies per mostrar respecte envers nosaltres, som d la mateixa familia, escaladors. Si tornessis a fer-la, segur q t'agradaria més. Salutacions, Jean Ch. Peña
Ei Jean!!
Jo només deia la meva opinió. I totalment d'acord amb el que dius, jo en tinc un munt de vies que no valen un duro i no les farà ningú.
No sabia que estés dedicada, perdoneu-m'he.
Publica un comentari a l'entrada