L'Aresta Brucs i l'Aresta Nord del Dit.

Dia de St. Joan passat per aigua i jo des de darrera el vidres de casa anava rumiant on podria anar i, per variar una mica, Montserrat a tornat a triomfar però aquest cop a la regió de Frares Sud que la tinc poc trepitjada.

El Dit està envoltada d'una aurèola de difícultat i exposició que sempre m'ha fet respecte, i era inevitable que algun dia ho afrontés i, el dia a estat avui. Entre boires i plugims m'he trobat al peu de l'Aresta Brucs  (o Sorolla). Via preciosa i una claríssima mostra de la involució que a vegades pateix l'escalada.

I com que m'he quedat amb les ganes d'escalar un xic més, he aprofitat el rapel de descens per donar una ullada a l'Aresta Nord i escalar-la tot seguit. També molt bonica i amb la mateixa tònica que la seva veïna del vessant oposat.

Escalades sobre roca molt bona en general i alguna que altra expansió (de totes les èpoques i de totes les qualitats). Amb aliens, bagues per merlets i habilitat per col.locar-ho ja fareu. Reunions segures i ràpel equipat (35m).

Apa! Fins aviat i cuideu molt aquestes antiqualles que valen el seu pes en or, no només pel que són, sinó per on són i el que representen.