La petita paret del Pas Estret ofereix aquella ombra tant desitjada durant els matins d'estiu, així que és un bon lloc on refugiar-se quan la calor apreta i no es vol tornar tard a casa.
D'aquesta via en guardo un mal record ja que una pedra voladora va partir-me una corda que li tenia molt d'amor. De la resta, res de res.
Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de la zona (com aquesta, o aquesta altra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada