Vilamala, des de l'època de les carboneres, que mai havia estat tant visitada. Avui, aprofitant un xic la fresqueta matinal després de la (minsa) tempesta d'ahir, he tornat a baixar a les profunditats del clot per fer l'última via oberta al Serrat de les Arnes (o Armes, no ho sé del cert).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada