Sempre m'havien dit de Sant Honorat allò de: -Alguna cosa hi ha però la roca és dolenta- i, el meu paladar massa selecte desviava els objectius cap un altre lloc. Amb els anys, va arribar a les meves mans la ressenya de la Retiro Espiritual a l'encaixonada Paret de Mu i, ja no tenia excusa per no anar-hi.
Així que avui fa 15 anys vaig repetir-la en solitari i prou satisfet en vaig quedar: la roca tampoc era tant dolenta com m'havien dit. De la via només recordo que era prou agradable i l'entorn (tranquil i salvatge) compensava el que li pogués faltar a la via.
Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada