La Perla del Segre a l'Agulla del Pare Alaix.

Feia temps que tenia ganes de fer La Perla del Segre a l'Agulla del Pare Alaix i, com que ara començo a tenir la Móra Comdal bastant trepitjada doncs he pensat que seria un bon moment i, a més a més, amb el dia tant bonic que ha fet, res podia sortir malament, no?

I de fet, res a sortit malament, però ja us dic jo que en el mur d'entrada la tensió estava a flor de pell, uf! uf! (fer-la sense clavar tampoc ha ajudat a la distensió) però bé, ens n'em sortit que és el que compta. El mur d'entrada és tens, però la resta de la via tamoc regala res fins els últims deu metres: els únics amb bona roca. Així que aneu mentalitzats per una via exigent.

A la ressenya original demana Aliens i dos claus, jo hi afegiria almenys friends fins C4. Roca dolenta en general i menys els últims deu metres. Recomanable afegir una expansió a l'R1 sinó voleu rapelar d'un sol espit i reposar la baga R pi cimera.

Apa! Fins aviat i ...donada l'orientació de la xemeneia, gaudireu d'una bona ombra durant el matí.