Ara feia una bona colla d'anys que no anava al Roc Galliner i dubtant de com estaria la pista d'accés i de si seria capaç de recordar l'aproximació, m'he aventurat a repetir en solitari la Via dels Gallines: ben bonica i més difícil del que m'esperava mirant la ressenya que duia.
Menys un parell de llargs de tràmit, la resta prou m'ha fet concentrar i mirar-m'ho bé. Destacaria la qualitat del L1 i l'ambient altiu de la part superior on l'inici de l'últim llarg practicament coincideix amb una via que en tinc nul.les referències (si algú en sap quelcom ja ho compartirà).
Poc equipada en general, cal dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i diverses bagues o cordinos. Roca molt bona en general amb algun bloc aquí i allà i, alguna herbeta també aquí i allà. Possibilitat d'escapar-se a la R5.
Apa! Fins aviat i afineu bé la vista que alguns pitons estan ben amagats...
psssssshh! busqueu darrera les herbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada