Una recent piulada per la xarxa m'ha fet recordar que tenia pendent (encara) la Via de l'Ester a la Paret Bucòlica d'Oliana, així que amb aquest calorós dia d'hivern (o estiu austral) hi hem anat per disfrutar i patir aquesta via on cert llast de més pot marcar la diferència entre encadenar (l'enhorabona al company) o no encadenar (sucumbint amb tres pasos d'A0).
Apa! Fins aviat i penjat a l'R4 m'han aflorat vells (i antipàtics) records i... boniques vivències d'antigues obertures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada