Començar un post per parlar d'alguna d'aquestes mítiques vies és un repte majúscul i, certament, no serè jo qui descobrirà les grandeses d'una via com la Rabadá Navarro de Riglos. Per mi sempre havia estat un repte i objectiu poder-la escalar i, avui farà 15 anys, va fer-se realitat.
La via sempre ha estat envoltada d'una aureola de dificultat, navegació i exposició que malauradament l'involució de l'escalada s'ha encarregat de mitigar. Tot i així, segueix essent una obra mestra que prou ens farà escalar. La nostra repetició va esdevenir sense problemes i només una llastra del L3 ens va fer serrar les dents i crec que l'any passat va caure així que no sé com haurà quedat el pas.
Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas.
1 comentari:
Molt bona ressenya molt accurada i descriptiva, con siempre.
Quan vam fer la repetición el 89 amb l'Ernest la 1a reunió es feía mes a l'esquerra de la vira, no hi havia bolts si espits xapa tak. La pitonissa encara esta al seu lloc. A la panza francesa hi havia algún pont de roca i en van trovar algún altre que van deixar, es el que recordó. Un viot
Publica un comentari a l'entrada