La Montse Curtó, la Salvadora, l'Amics de Malanyeu i la Francesc Sunyol. Totes elles ben xules i ideals per iniciació: ben assegurades (menys la Salvadora i l'Amics on posarem alguna coseta), roca molt bona, grau benèvol, rapelables i fàcils de seguir.
L'única pega és que les dues primeres potser estan massa juntes i com sempre passa, la més equipada és la darrera en obrir-se i la menys respectuosa.
A part d'això, poc més a destacar. Si aneu sobrats col.locareu poc ferro i si aneu més justets haureu d'afegir-hi els friends per acompanyar els tascons.
Apa! Fins aviat i... aigua que de vi ja en venen.
2 comentaris:
Malanyeu te quelcom de màgic i aquestes vies son bones per a conèixer l'indret i tastar la seva roca tant característica.
Salut i a escalar
Ja tens raó ja, sobretot la roca. Aquest gruyere em te flipat, jeje!!
Salut Joan.
Publica un comentari a l'entrada