I això que anàvem carregats fins les orelles, però, ja us dic, ni un sol clau. La via m'ha agradat molt i m'he divertit de valent en els trams d'artificial (pensava que serien més complicats). I dic artificial perque amb tota la ferralla, no hi ha hagut manera de fer res en lliure que no ho fos ja: atlètic de veritat.
Nosaltres hem fet servir un bon joc de tascons, friends fins el C3 repetits, aliens (millor algun de repetit), cordinos i bagues. La roca és bona amb una mica de pols a baix però millorant amb l'alçada. Reunions a reforçar i sortida original per la feixa però la variant del sostre final és molt xula.
Apa! Fins aviat i ...tot i ser curteta, té molt bon ambient.
4 comentaris:
No m'escoltes. Mira que t'ho vaig dir fa uns mesos. Que no calia ni un pitó!!. jajajaja. Salutacions crack... PAU T.
De fet els pitons només els duiem per l'últim llarg, la resta ja sabiem que no en feia falta.
Tot i així, gràcies crack. Jejeje!!!
Creus que cap dels llargs no es mulla?
Gràcies!
Jordi.
Després del sostre del L4 la roca és gris, per tant, allà es mulla. Fins allà crec que et pots salvar.
Sort si ho demanes per demà.
Publica un comentari a l'entrada