Sempre que vaig a Ordesa em quedo com encantat, la verdor del bosc amb el gris de la roca m'atrapa sense remei. L'any passat vaig quedar-me amb les ganes i aquest any volia anar-hi si o si. Finalment a sortit l'oportunitat ni que sigui fent una solitària (gràcies als companys de viatge per deixar-me acoplar).
Com que no volia problemes he escollit una via fàcil, he escollit el Diedro de los Vascos al Trident (Gallinero). Via amb dues parts clarament diferenciades i oposades: la part inferior lletja i herbosa que dóna accés a les pendents intermitges (més que recomanable anar encordat i assegurar-se convenientment). I la part superior, la que realment és la via i la que realment val la pena. Bonica i vertical, amb bon ambient i trams atlètics.
Recorregut evident i practicament desequipat (només algun clau a les reunions i poca cosa més). Roca molt bona i cantelluda. Pot fer-se en tres llargues tirades si és vigila molt amb el fregament (sobretot als últims llargs). Tascons, Friends (fins C4), Aliens i bagues (en principi no cal repetir res si gestionem bé el material).
Apa! Fins aviat i ... sol només una estoneta a migdia.
2 comentaris:
Heyyy que rápido has ido a los Vascos!
Que tal como calentamiento para ambientarse en Ordesa? Vale la pena o sabe a poco?
Chavi
Jeje!!! La via és guapa y sabe claramente a poco.
Haber si hace buen tiempo y nos vemos pronto.
Publica un comentari a l'entrada