15 anys de... la Inquietud de Quietud al Cap del Ras.

Fa 15 anys, en feia més d'un que no obria cap via nova i amb la Inquietud de Quietud al Cap del Ras vaig tornar engegar motors. Feia molt temps que em mirava el pany de paret a la dreta de l'Alba Artigas (en aquells dies verge fins a l'Energia Solar) i una fisura solitària a mitja paret em va cridar l'atenció. Al final aquella fisura va acabar sent una alucinant xemeneia única en tota la paret i actualment compartida amb la clàssica Donec Perficiam.

Algunes repeticions té (inclosa una de meva l'Octubre del matei any) però malauradament no ha acabat d'agradar al personal. A mi, certament,sí que m'agrada: penso que té una mica de tot i en la justa mesura. Però bé... contra gustos no hi ha res escrit. El que sí que hi ha escrit per la xarxa és que falten un parell de claus, no patiu que ja hi tornen a ser, així que ja no teniu excusa per anar-hi.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.