La Tangram a Canalda.

Des de la fatiga més absoluta i fins a l'emoció més gran, escric aquest post. Fa uns dies, una companya d'escalada va dir-me: -Aprofita bé aquests dies- i així ho he fet tot repetint la Tangram a Canalda. Possible primera repetició d'aquest impresionant viot obert fa gairebé 30 anys.

No cal que us digui que estava a la llista des del minut zero, però la Tangram és gairebé impossible trobar-la en òptimes condicions degut a la persistent xorrera que la flanqueja i enguany encara menys amb la primavera tant plujosa que em tingut. Tot i així, l'estabilitat d'aquests darrers dies m'ha fet decidir.

Sense dubte, està en el top 5 de les vies canalderes més exigents. I sense dubte, toca escalar molt i molt bé tant el primer com el segon de cordada (gens recomanable per cordades de tres). Via difícil, dura, treballosa, obligada, sinuosa, exposada i més desequipada com més amunt. No és regala absolutament res. Aquí és patir des de que s'arrenca del terra fins que s'arriba al cim.

Cal dur tascons (petits inclosos), friends fins C1, Aliens, variat de cordinos, ganxo de punta i ganxo ample (pel L1), uns 10 pitons variats (amb algun de curt), xocolatines, sang freda i moltes hores per endevant. Roca molt bona en general però (evidentment) molt poc tocada.

Cosetes a destacar: L1 amb passos de ganxo. L2 dur i inici molt atlètic. L3 amb una sortida molt rabiosa del primer Ae i tram coralí excepcionalment punxent al final. L4 inici gairebé sempre moll, molta precaució en les sortides dels artificials (hi he hagut d'abandonar un clau). L5 artifo curt però d'artesania. L6 amb una gatera d'infart. I L7 molt llarg fins trobar quelcom per montar reunió (no infravalorar-lo).

Apa! Fins aviat i després d'uns quants anyets i de la curtida d'aquests dies, prou es mereix la jubilació... snif, snif!!