15 anys de... la Cadència al Triangle.

Seguint amb les escalades per aprendre i seguint amb les escalades de Font Ferrera, avui toca parlar de la Cadència (5). Via bonica, elegant i ben assegurada. Realment una de les millors de la vall.

Originalment sortia per la Clàssica1 evitant un marcat esperó que era la continuació lògica de la via. Quan es va redreçar, ens va faltar temps per anar-hi i fer-ho en lliure (Març-99), quedant una part final aèria, vertical i difícil. Amb la roca no tant bona com en la part inferior però igualment ben assegurat.

Apa! Fins aviat i foc a l¡obaga.

Gran Manitú a Narieda Sud

Després del pas del front d'aquesta nit, no donava ni un duro per poder escalar avui però com que diuen que l'esperança és l'últim que es perd he anat a la cara sud de Roca Narieda i, ves per on, estava més seca del que hem pensava.

Aquest indret a canviat força des de la primera visita. El caminet està ben trepitjat i la paret bastant plena de vies.

La Gran Manitú és una de les més assequibles. Ràpida, poc vertical, bona roca i equipada, així que ideal pel dia d'avui.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Pànic, timpànic a Narieda Nord.

Anar a la nord de Narieda el més de novembre és una mica de bojos (o bastant) però avui és St. Martí i qui no ha sentit a parlar de l'estiuet de St. Martí, doncs ja està... el fred no existeix (jejeje!!!! quins aplaudiments al primer llarg, mare meva!!!!!).

La veritat és que avui hem fet la primera repetició d'aquesta nova via, encara diria més, d'aquesta bona nova via. El primer llarg va ser obert fa un munt d'anys i reintentat més endevant. Fa dos estius vaig descidir que sabia d'acabar i vam començar ha obrir el L2, però diversos factors hem van fer retardar l'obertura i, ves per on, altres companys l'han acabat i molt ben acabada.

Dir-vos que és mantinguda en el sisè grau. Gairebé equipada però amb algun pas piquent i algun altre per assegurar amb friends (algun pas és algun). S'ha fet una neteja de terra i sabines mooooolt important apareixent cantos a dojo, per tant hi ha dos temes importants: continuar netejant els cantos de terra i intentar respectar els troncs de les sabines per què no s'acabin morint (tot i les fortes esporgades). Per acabar, comentar que el L1 és el més compromès (amb tot tipus d'assegurances) i que la sortida al cim és realment espectacular.

Quan feu la via a l'estiu probablement no tindreu aquest premi, jeje!!!

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

15 anys de... la Romàntic Guerrer a La Bruixa

Font Ferrera és una petita vall amb moltes petites parets i La Bruixa és la més gran de totes elles. Gran en dimensions, gran en presència, gran en número de vies i en la seva qualitat.
La Romàntic Guerrer és possiblement una de les millors escalades de tot Font Ferrera. Ben assegurada, vertical i mantinguda, amb bona roca i amb una difícultat obligada de V+.

Des del primer dia que la vaig fer hem va agradar i, la veritat és que sencera només l'he repetit un cop (nov-03) i uns mesos abans ens vam baixar pel fred (feb-03). No m'ha sortit mai en lliure i li tinc moltes ganes.

El nom de la via també m'encanta i m'identifico plenament amb ell. Romàntic per què un bon escalador ha de saber assaborir totes les escalades que fa i trobar el plaer del moviment encara que la via sigui lletja. Guerrer per què s'ha de lluitar i s'ha de patir per aconseguir fer les vies que hom es proposa. Per això el blog es diu així, per què sóc un Romàntic Guerrer.

Honors a una magnífica via que degitjo poder encadenar.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

15 al 8

Com cada any en el més de Novembre el Centre Excursionista del Solsonès organitza un cicle de projeccions de muntanya.
Aquest any tinc el privilegi de poder-hi participar i us ho faig saber. El dia 27 de Novembre a dos quarts de deu al Teatre Comarcal. L'entrada és gratuita. Us hi espero.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Gavina a la Paret d'Odèn.

La part occidental de la paret d'Odèn és un inexpugnable escut taronja, deplomat i llis. És una paret maca. Una talaïa meravellosa sobre la comarca on només unes poques vies s'atreveixen a superar-la.

La Gavina és una d'aquestes poques vies. Una via curta, dura, entretinguda, díficil, vertical, evident, poc equipada, de les que infravalores, d'aquelles que deixen un bon regust de boca quan arribes a dalt i sobretot sobretot oberta amb molta destresa (a la ressenya original només demanen 4 claus, dos friends i tascons, impresionant!!!!).

En aquesta via me n'he baixat tres vegades (jun-96, set-98, abr-03). La via en que me n'he baixat més cops. He patit, l'he sofert, l'he suat i ens hi hem estat un munt d'hores però  PER FI!!! m'he tret l'espina de tants i tants anys. Avui, l'únic que volia era fer-la, no m'importava si no la disfrutava, ni m'importava si no podia apurar cap pas en lliure (L1) com així ha estat, només volia sortir per dalt.

La ressenya original l'he trobada molt molt apretada de grau i material, així que l'he retocat una mica. Tot i així, avui he fet una bona cura d'humilitat.

Per acabar, vull felicitat els obridors per aquesta petita joia.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Samsara a la Paret del Peladet.

Al congost de Terradets no cal fer-li gaires presentacions i, a la paret del Peladet tampoc. L'únic problema d'aquesta paret és que no saps mai quan anar-hi,  a l'hivern i fa fred per què hi toca l'ombra, a l'estiu i fa calor per què li toca el sol, a la primavera és fa curta, així que només ens queda la tardor.

La via Samsara és una via començada d'antic i acabada fa pocs anys. La part inferior és realment molt molt bona i, després d'un llarg molt molt dolent, torna a millorar sobretot l'últim llarg. Demanen molt material, però mentre les sabines i sabinetes que hi ha aguantin, poca cosa posarem i amb tascons i friends ja n'hi ha de sobra.

Més cosetes de la via. El L2, i per no dir que el grau està apretadet, o deixarem en que costa anar a vista. En el L3 hi ha un espit que queda una mica a l'esquerra (res dramàtic). A l'entrada de la R4 trobareu una corda fixa (feta malbé) que puja per un diedre, no la seguiu, tot i que si ho feu podreu trobar la reunió a l'esquerra (no la monteu a la que hi ha a la dreta).

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.