Una Maneta

Perdoneu però no m'he pogut resistir. Mare meva!!!!!



Viodramina L5

Apa! Fins aviat i ...... Força Barça.

Quimèrica Laxitud i Martinetti a la Paret de l'Ós.

Fred, molt fred, massa fred fa aquests dies per escalar (en roca) amb una mica de dignitat. On s'està millor és al costat del foc sense cap dubte, però si avui fa un dia dolent demà potser encara el farà pitjor, per tant, val més que aprofitem.

Hem anat a fer un parell de vietes a la paret de l'Ós. Primer la Quimèrica Laxitud, via maca, grau bo pel dia que ha fet, equipada, últim llarg atlètic i poca cosa més a destacar.

Després hem fet la Martinetti. Aquí ja s'ha de col.locar tascons i friends. La via està minimament restaurada per no passar penes però continues fent servir peces d'un altre temps, sobretot els darrers llargs. Inici en una fetxa gairebé esborrada de color vermell i tram descompost en el L2, la resta molt bona roca. Amb el fred no hem apretat massa però el L3 és difícil i poc recomanable apurar-lo de primer. Podeu portar alguna xapa recuperable però són prescindibles.

I per acabar la ressenya. Compte amb les nombroses vies que hi ha en aquest sector de paret.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nova via. Viodramina a la Paret d'Odèn.

Ja hem acabat un projecte que teniem començat des del Des-06, al sector oriental de la Paret d'Odèn.

Aquesta via m'ha portat moltíssima feina i per això he trigat tants anys en acabar-la (i molta mandra també). Primer de tot vaig tenir que fer un camí entremig de l'espès bosc mediterrani per arribar amb certa comoditat en tot aquest sector de paret (de una hora llarga que hi havia abans, ara triguarem uns 30min). I després la via.

VIODRAMINA

140m  MD+/A1

4claus (opcionals recomanables), tascons, bagues per sabines i cordinos per ponts de roca.

M'hee trobat amb dos problemes: on hi ha vegetació és molt espesa i les plaques són extremadament llises, així que..... m'ha costat de trobar el terme mig. Aventura garantida. I per últim, dir-vos que porteu un raspallet per treure la terra de nombrosos forats.

Apa! fins aviat i foc a l'obaga.

Kua de Kadell de Gos i La Paciència dels Petits a la Paret de la Figuereta.

El congost de Collegats és un paradís de roca i aigua. No m'extranya que la primera guia del congost es titules així. Dintre de les incontables parets que té el lloc, la Paret de la Figuereta és possiblement la més vistosa, sorollosa i perillosa per escalari (per la possible caiguda de pedres a la carretera). Com que cap de les tres coses m'interesava, he triat per escalar les vies de més a l'esquerra de la paret.

La més occidental és la Kua de Kadell de Gos amb una plaqueta petita amb el nom per marcar l'inici. M'ha sorprès lo maca que és, amb una roca espectacular (només l'inici del L3 és una mica més dolent). M'he equivocat en el L2: he seguit la lògica i en canvi tenia que seguir la bona roca (s'ha de flanquejar a l'esquerra a l'indret del pont de roca i  no anar cap el diedre de roca trencada). L'últim llarg és molt bo, m'ha sortit en lliure encara que no es obligat. Sereu mariners de terra endins navegant per un mar de còdols.

La següent és La Paciència dels Petits. Potser no tant bona com l'altra però també deu ni do. Hi ha més seguros però és més difícil d'assegurar, això fa que sigui una mica més exposada. Molt lògica, ràpida i també amb un L3 molt bo. Roca molt bona menys un curt tram del L1 i reunions hipercòmodes i equipades.

El descens es fa amb un moment per la canal de l'esquerra seguint les fites.
I per acabar la ressenya.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

15 anys de... la Cadència al Triangle.

Seguint amb les escalades per aprendre i seguint amb les escalades de Font Ferrera, avui toca parlar de la Cadència (5). Via bonica, elegant i ben assegurada. Realment una de les millors de la vall.

Originalment sortia per la Clàssica1 evitant un marcat esperó que era la continuació lògica de la via. Quan es va redreçar, ens va faltar temps per anar-hi i fer-ho en lliure (Març-99), quedant una part final aèria, vertical i difícil. Amb la roca no tant bona com en la part inferior però igualment ben assegurat.

Apa! Fins aviat i foc a l¡obaga.

Gran Manitú a Narieda Sud

Després del pas del front d'aquesta nit, no donava ni un duro per poder escalar avui però com que diuen que l'esperança és l'últim que es perd he anat a la cara sud de Roca Narieda i, ves per on, estava més seca del que hem pensava.

Aquest indret a canviat força des de la primera visita. El caminet està ben trepitjat i la paret bastant plena de vies.

La Gran Manitú és una de les més assequibles. Ràpida, poc vertical, bona roca i equipada, així que ideal pel dia d'avui.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Pànic, timpànic a Narieda Nord.

Anar a la nord de Narieda el més de novembre és una mica de bojos (o bastant) però avui és St. Martí i qui no ha sentit a parlar de l'estiuet de St. Martí, doncs ja està... el fred no existeix (jejeje!!!! quins aplaudiments al primer llarg, mare meva!!!!!).

La veritat és que avui hem fet la primera repetició d'aquesta nova via, encara diria més, d'aquesta bona nova via. El primer llarg va ser obert fa un munt d'anys i reintentat més endevant. Fa dos estius vaig descidir que sabia d'acabar i vam començar ha obrir el L2, però diversos factors hem van fer retardar l'obertura i, ves per on, altres companys l'han acabat i molt ben acabada.

Dir-vos que és mantinguda en el sisè grau. Gairebé equipada però amb algun pas piquent i algun altre per assegurar amb friends (algun pas és algun). S'ha fet una neteja de terra i sabines mooooolt important apareixent cantos a dojo, per tant hi ha dos temes importants: continuar netejant els cantos de terra i intentar respectar els troncs de les sabines per què no s'acabin morint (tot i les fortes esporgades). Per acabar, comentar que el L1 és el més compromès (amb tot tipus d'assegurances) i que la sortida al cim és realment espectacular.

Quan feu la via a l'estiu probablement no tindreu aquest premi, jeje!!!

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.