15 anys de... la via de les Nenes a la Roca dels Arcs.

Fa 15 anys vam obrir la temporada de Vilanova de Meià en aquesta via, la via de les Nenes, una de les més clàssiques de la Roca dels Arcs.

Quan ja has fet un munt de vies en aquesta paret, al final totes et semblen iguals, i costa molt recordar pasatges concrets per poder-los explicar a la comunitat. L'únic que recordo amb certesa és el mur del L4, poc assegurat, díficil i en diagonal a l'esquerra, el tram clau de la via.

En aquells dies, els burils ja estàven força tocats i no sé si s'ha restaurat o no però realment li convindria. Si algú sap l'estat actual estaria bé que ho comentés.

Apa! Fins aviat i ...pateix el sindrome de les clàssiques.

Nova via. Sprint Final a l'Agulla del Gos.

Encara estic esbufegant. I és que m'ha anat del "canto d'un duro" que no faig un bivac improvitzat. Hauré de posar el frontal a la motxilla inmediatament.

Quan vaig fer la Cresta del Sol damunt les aigües de la Llosa del Cavall, hem vaig quedar mirant durant una bona estona el vessant sud de la mateixa. Unes fotogràfies i a estudiar posibles vies. Després d'una estona vaig veure que la proa de roca feia una forma de cap de gos, així, que m'he pres la llibertat d'anomenar-la l'Agulla del Gos.

En dos atacs, he obert una nova i exigent via de conglomerat molt bo... sorprenentment bo. Com que fa uns anys (Mar-08) ja en vaig obrir una (ja us la presentaré), aquest cop ja sabia on anava i el que hem trobaria, així que he apretat una mica més i he intentat posar pocs parabolts. Ara només em resta apurar en lliure l'últim llarg (avui no tenia temps) i posar-hi un parell de claus, que he passat sense clavar però queda massa exposat.

Apa! Fins aviat i ...algun voluntari?

NOTA del 29 de Novembre de 2011: Avui hem repetit la via i reforçat el L4 amb alguns pitons.

Realment ha quedat una bonica via, tota en lliure amb algun tram obligat. Que la disfruteu!

15 anys de... La Banda del Tako a Narieda Oest.

Bellíssims records guardo d'aquesta escalada al vessant oest de Roca Narieda. Potser l'època més recomanable és durant els matins dels mesos calorosos però com que sempre aném a deshora doncs la vam fer a l'ombra del Novembre.

Anàvem tres i recordo que en el L3 vam tenir que apretar de valent, i en l'últim vam disfrutar com uns nens, l'orella s'anomena, el nom més escaïents de tots els possibles. Recordo rialles inmenses quan en acabar aquest llarg, un de la cordada no podia tancar la mà de la botimenta que duia i li vam tenir que desfer el nus de la corda per poder rapelar, jeje!!

En diverses ocasions m'han comentat que hi han reposat els pitons, així que potser quan hi aneu en trobeu a faltar algun. Per la resta és una bona via.

Apa! Fins aviat i ...que tingueu sort.

Goita que fan ara.

Us envio el tríptic informatiu sobre el Cicle de Projeccions organitzat pel Centre Excursionista del Solsonès i que es farà durant els dissabtes al vespre del mes de Novembre al teatre de Solsona. N'hi ha alguna que fa molt bona pinta... de fet totes fan bona pinta, jeje!!

Apa! Fins aviat i ...és de gratis eh! encara que costi de creure.

La TriDragons i la Suave es la Noche a la Pala Alta.

Per fi a plogut!!! És curiós, en un lloc pluja a dojo i en d'altres ben just a matat la pols, com al Montroig. De fet, ahir, vaig anar seguint una mica el radar metereològic i ja vaig veure que per ponent poca aigua va caure.

La Pala Alta és una paret molt llarga però de poca alçada, així que val la pena fer-hi un parell de vies per amortitzar la jornada. Avui ens hem descidit per la TriDragons i la Suave es la Noche. La primera amb poca i la segona amb més informació.

M'ha sorprés gratament veure que la TriDragons ha estat restaurada de fa poquíssim (enhorabona), el que no m'ha agradat tant a estat el criteri fàcil que han seguit, cada dos metres una xapa... sense comentaris. Així que està totalment equipada, però compte que en el L3 s'ha d'escalar entre xapa i xapa.

La Suave es la Noche, és el costat oposat. Poc equipada en la part inferior i més assegurada en la bonica part superior. L'hem fet en dues llargues tirades, vigilant amb el fregament. Per cert, les reunions s'han de reforçar totes i el C4 és opcional pel L1.

Apa! Fins aviat i... encara hem escalat sense samarreta, jeje!!

L'Animistes a la Roca de Ponent.

Després d'uns quants dies fen vies romàntiques (amb alguna excepció), avui a tocat fer-ne una de guerrera. Guerrera entre molts altres adjectius.

La silueta de la Roca de Ponent a Montserrat m'ha atret des del primer dia que vaig anar als Pollegons. Durant molt anys només dues vies recorríen aquest verticalíssim vessant amb ombra durant el matí. La via dels Animistes és una d'elles.

Difícil, vertical, mantiguda, piquent, atractiva, atrevida, oberta amb destresa... bona, molt bona però compte que a la vegada amaga el verí (grau apretat). La roca és molt bona menys alguna pedra molt puntual. En general, és una via de placa però amb alguna esquitxada de fisura. Està bastant equipada però amb alegria. Millor dur tascons que friends, nosaltres només hem posat el C2 (primera cinta de la imatge) perfectament tasconejable.

Apa! Fins aviat i guindola opcional per les reunions que són molt incòmodes.

La GEM a la Roca Gris.

Visita llampec a la Roca Gris per aprofitar els últims dies per fer escalades a la tarda que ara aviat canviarem l'hora i llavors es fa fosc de seguida, quin rotllo!! jeje!!.

Hem fet la GEM... una més, potser l'únic que la fa diferent és la fisura del L2. Els llargs finals són en placa excel.lent amb la roca excepcional del vessant sud. La via està molt ben equipada fins i tot la fisura, tot i així se'n podíen haver estalviat algun i posar-lo al cim, ara toca anar a buscar una sabina un tros enllà.

El peu de via és el mateix que l'UrquizaOlmo però marxant a l'esquerra, parabolt visible, i compte al final del L2 no anar a l'Stress que és la via veïna.

Apa! Fins aviat i ...vigileu amb les cabres que bombardejen la canal d'accés.