La Regular a Narieda Sud

Sembla mentida el que dóna de sí aquesta paret que de lluny sembla un rostoll. Ja tenim més opcions durant els mesos d'hivern quan el solet escalfa en aquest vessant sud de Roca Narieda.

La Regular és una altra via de placa típica de la zona. Pot servir d'entrada a la Sal de Frutas ja que el primer llarg d'aquesta pica una mica, i en la part superior n'aprofita un parell més per tornar a marxar a la dreta per les últimes plaques aprofitables abans no és converteix en rampa de matolls (nombroses possibilitats d'escapament). L7 i L8 molt bonics.

Per tant, via equipada (porteu algun cordino pels ponts de roca), roca molt bona, alguna herba i frequentació assegurada.

Apa! Fins aviat i agafeu tícket.

La Fragua de Vulcano al Roc d'en Solà.

A Perles no tot el que hi ha és apretar en lliure. A l'altre extrem del Roc d'en Solà hi ha una via d'artificial, com si d'un mal de ventre o un virus es tractés. Allà està, allunyada de tot, sort que aquests últims anys s'han obert noves vies en aquest pany i li fan companyia.

La Fragua de Vulcano vam intentar-la fa anys (Nov-01) però ens vam baixar de l'última tirada per falta d'un bong. Va caure en l'oblit, però ahir se'm va encendre la llum i amb el bong, falques i un bon grapat de claus em anat a treure el rovell del martell.

Al final, només n'he fet servir uns 5 o 6, entre ells el bong, els tascons i pocs friends. Els aliens els he passejat, igual que les falques, tot i així, hi ha forats que comencen estar bastant rebentats i les falques poden treurens d'algun mal de cap.

Apa! Fins aviat i ...no us oblideu els cordinos per escanyar-los.

15 anys de... la Gran Manitú a la Paret del Llop Blanc

Encara recordo aquesta jornada com si fos ahir. Vam disfrutar i patir com uns nens i... és que el Llop Blanc és molt llop i molt blanc, i la Gran Manitú molt gran, jeje!

Vaig afrontar la preciosa bavaresa del L1 amb el cor en un puny, 20m curts però intensos. Treura-la en lliure em va donar molta moral pels diedres superiors que ens esperàven. Suposo que per això no ens vam baixar quan se'ns va posar a nevar en el L5. Entre lo vertical que és, el fred i la nevada, recordo que em va costar un ou.

Apa! Fins aviat i... la primera gran apretada.

Nota (del 28 d'Abril de 2022): 25 anys després torno a repetir aquesta bona via del Llop Blanc... records molt llunyans ja, jeje!!!! Tot i així, la via continua inperturbable en el temps: dura, atlètica i exigent.

He refet la ressenya perque la que hi havia estava plena d'errors, així que ara la teniu actualitzada amb una petita modificació dels graus originals. Anotar que l'A1 del darrer llarg podria sortir en lliure de 6b aproximadament.

Gran Slab + Sr Tarzán al Pas Nou.

Més sol per sintetitzar el que em quedava de vitamina D. Després d'una setmana espectacularment activa deixarem reposar el cos i l'ànima... però es que s'ha d'aprofitar al màxim aquest anticicló que quan començi a ploure el trobarem a faltar.

Em fet una escalada tranquila al Congost del Pas Nou de Vilanova de Meià. Em entrat per la via Gran Slab que dóna nom a llur sector esportiu, i em seguit per la Sr. Tarzán. Així em caminat menys i em escalat una mica més.

La combinació és ràpida i còmoda. Bona per iniciació avançada. Si és així, millor portar els aliens, si no amb cintes ja fareu. La roca és molt bona i l'escalada típica de la zona (vertical i canto gros).

 
Apa! Fins aviat i... la neu es fa esperar, oi?

Nova via. Gel Blau a la Paret de les Orenetes.

Hivern sense neu no és hivern, però hivern amb fred si que és hivern. La mostra d'això l'hem trobat mentre accedíem al preciós Coll del Portet per obrir una altra via a una paret que ja ens ha robat el cor definitivament, la Paret de les Orenetes.

La Gel Blau comença per un diedre obert darrera l'agulla característica. A quedat semiequipada i el tram d'artificial està gairebé equipat, només col.locareu un o dos friends com a molt. La sortida al cim és presiosa, per una roca blava bellíssima. Roca bona amb alguna herba inevitable a la feixa i una mica de terra en algun punt que ja s'anirà netejant.

Apa! Fins aviat i inici a l'ombra, tingueu-ho present.

Via dels 172 anys al Serrat de les Garrigoses.

Pensava que la temporada montserratína s'havia acabat amb l'any nou però de moment l'estem estirant més que un xiclet però sempre respectant les regulacions. Aquest com, cap a les Garrigoses i falta gent (o no).

 No és que sigui una paret gaire maca però avui hem anat a la part més lletja d'aquesta (part occidental). Així, amb una paret lletja... la via no pot ser gaire maca... i la dels 172 anys... vaja! que la caminada de descens no compensa l'esforç de l'escalada.

Via amb tants espits com pintades vermelles per anar-la seguint. Tres murs units per llurs caminades. L'últim no val la pena fer-lo després d'una caminada de cinc minuts, millor ja pendre el camí cap a l'esquerra fins a trobar el de les Bateries. No destaco res més per que no hi ha res més per destacar.

Apa! Fins aviat i ... la setmana continua, jeje!

La Rosaura als Plecs del Llibre

Hi ha lectures que et fan volar la imaginació, algunes et motiven i  unes poques et fan entrar una por a quelcom irracional. Fan entrar les vies, de que parlen, en una aureola màgica d'inaccesibilitat. Fa temps vaig abandonar aquestes lectures per evitar paranoies absurdes que s'apoderen del subconscient però algunes vies i parets van caure en l'abisme. Una d'aquestes parets és el Plec Superior del Llibre.

Una piada dient que havíen restaurat mínimament la Rosaura m'he la va fer recuperar de l'oblit i abans que entri la prohibició ens hi hem acostat. El objectius del company i els meus eren totalment oposats: ell fer-la en lliure i jo només sortir per dalt, així que A0 a dojo amb una delicadesa de cirugià que els burils són molt vellets i la restauració es tant mínima que no és pot considerar ni això.

Per tant, passant en lliure o en artificial, s'ha de confiar en els burils, alguns sense xapa (com en el L2). El L1 és el més obligat i on les sortidetes en lliure són més fines, a la resta és pot passar millor en Ae o A1. Menció especial a l'inici del L4, un únic buril t'assegura un pas bastant cabró (no entenc com no hi han posat un parabolt).

Apa! Fins aviat i... malauradament ja no tinc el cor per aquestes relíquies.