Montrebei. La decadència d'un lloc salvatge.

De mica en mica la degradació de l'entorn es fa evident, i un dels llocs on es nota més és en aquest santuari que tenim al curs mig de la Noguera Ribagorçana. D'una manera lenta però sense pausa, Montrebei està canviant (tots els qui fa anys que hi aném ens n'hem adonat). No només són els pàrkings i les pistes pels cotxes o els camins i corriols cada cop més fresats, ni l'afluència cada cop més gran de gent, ara a més a més, s'hi ha de sumar la contrucció de camins nous (amb el pont per travesar el riu), la col.locació de plafons informatius i puntals pel turísta (que se n'ha fet de l'excursionista i el seu mapa?), fins i tot, l'amplia gamma de sorolls (des dels crits de tota la vida fins al de les motoserres).

Aquests dies hem fet dues vies a la Paret d'Aragó. Ahir l'Antiparkes. Via molt bonica amb roca molt bona en general. Hem trobat la ressenya original una mica sobregraduada així que ho he baixat una mica en la que us he penjat. Destacar que l'entrada a l'R7 passa per una xorrera i si aquesta està molla la cosa pot ser bastant divertida (fotografia inferior). En el L4, si juguem bé amb el material, us podeu estalviar de portar-lo repetit.

I avui hem fet la Todo bien, Agente. En aquesta la cosa ja canvia, sobretot per la roca. Podem dir que comença amb roca delicada i acaba en roca excel.lent. Destacar la sortida de l'R1, ben protegida però bastant obligada i la roca no és per tirar coets. L'últim llarg és boníssim, només per l'exòtic que és val la pena fer la via.

Així, conteu amb tascons, friends, aliens, algunes bagues i sobretot cintes ben llargues pel fregament. Nosaltres hem trigat 5h1/2 i 3h1/2 respectivament, així que podem considerar que són bastant ràpides de fer.

Apa! Fins aviat i compte amb les plaques de l'Antiparkes que són un forn.

15 anys de... la Delfos a la Paret de Catalunya.

Arrosegat per l'entusiasme del meu company que ja hi havia fet una via, vaig descobrir (i patir) en pròpies carns el que representava escalar a Montrebei. Jovenet com era, la Paret de Catalunya tenia que ser el meu salt definitiu a la maduresa escaladora. I dic tenia per que en realitat no va ser així i no vaig poder-me treure l'etiqueta de novell fins al cap d'un parell de mesos.

La Delfos va ser el nostre objectiu. Clàssica de dificultat assequible, poc equipada, recorregut evident i bona roca. Tot i així, em va costar força, bastant, molt ... vaja un ou! i el pitjor de tot encara havia d'arribar.

La pujada fins a dalt a la fita que marca l'inici de la baixada s'em va fer etern. Des d'aquell dia, sempre que passo per allà hi deixo una pedra i no dec ser l'únic per que cada vegada es més gran, jeje!!

Apa! Fins aviat i... jo sense portar càmera, mecatxís!

La ManoWar a la Paret del Doll.

Jornada perfecta a la Paret del Doll, poques vegades surt l'escalada tant bé com avui. Dia primaveral excel.lent per disfrutar al màxim. Quedeu-vos amb  l'imatge que pel diedre van els tres primers llargs de la ManoWar.

Feia anys i panys que tenia aquesta via a la llista i realment m'ho he passat teta. Una via com les que m'agraden: fisures, diedres, tascó, friend, pont de roca, algun espit (sobretot a les reunions), algun clau i tira milles que el material s'acaba i el temps passa. I la cirereta del pastís ha estat el L8... buf!! que bo!!

És una via bonica amb roca bona però tots els llargs tenen el trosset trencat i el trosset molt bo. S'ha d'autoprotegir bastant però de tant en tant hi ha alguna coseta (normalment ponts de roca) per saber que vas bé. Les reunions estàn gairebé totes montades i si sou molt col.locadors de trastos porteu quelcom repetit però optimitzant el material és pot passar amb un joc de cada cosa.

Apa! Fins aviat i compte en l'arrencada que et deixa ben enrampat.

La Guineu Lliure al Peladet Oriental.

Potser sóc jo que em miro el paisatge amb uns altres ulls però avui tenia un color més viu, despert, transparent, un color especial. Especial com el meu nou company de cordada, farcit d'anècdotes i vivències que generosament ha volgut compartir i jo encantat i embadalit d'escoltar-lo, jeje!!

La Guineu Lliure és una via molt repetida, així que poques cosetes cal afergir-hi. Navegant per internet trobareu tot el que us faci falta.

Bona roca i gairebé equipada. Nosaltres només hem posat el C3 dues vegades però com que a la gent li agrada anar carregada porteu material al gust.

Apa! Fins aviat i  combineu-la amb alguna altra que se us farà curta.

Un Bon Trio a la Paret de les Dues.

He marxat de casa convençut que avui em tornaria a mullar després de no se quan temps, suposo que per això he fet una vieta curta i ràpida, però el dia ha estat molt bo a l'espera de la jornada de demà que donen pluja a sac.

Un Bon Trio puja per la part esquerra de la Paret de les Dues (a prop de Peramola) quan aquesta ja canvia d'orientació. La via està semiequipada amb espits i les reunions equipades per rapelar. Llàstima de l'inici del L2 on la roca és trencada, que sinó seria una bona opció per gaudir d'unes vistes espectaculars de la cubeta d'Oliana.

A la dreta d'aquesta via, hi ha una via esportiva d'uns 20m que no sabia de la seva existència. Així, si us quedeu amb ganes d'apretar una mica més la podeu fer (màxim 6b).

Apa! Fins aviat i recomanable pantalons llargs per l'aproximació.

La David Duaigües i La Màquina del Temps al Peladet Oriental.

Despedim l'hivern amb un dia del tot contrastat, un sol radiant al matí i tarda ennuvolada i plujosa que l'he esquivat pels pèls, s'em fa estrany escriureu això i tot, jeje! així doncs, nuvolades per tot arreu però amb poca aigua a Rúbies.

He fet la meitat del pla que tenia previst i l'altra meitat a estat improvisada. He començat per La Màquina del Temps però després me confós i he continuat per la David Duaigües, així que he anat fet les dues a la vegada... ventatges d'anar en solitari en que has de pujar i baixar un munt de vegades.

Les dues vies són boniques amb un mur central brutal. Aquest mur, en la David Duaigües està molt ben assegurat, però a La Màquina del Temps compte que els parabolts allunyen, no és fàcil i costa d'assegurar. Almenys el 6b està ben graduat.

Els llargs difícils estan gairebé equipats però en els fàcils amb friends (mínim fins el C2) i aliens ja en tindreu prou. Per les feixes us podreu escapar sense problemes i la roca és molt bona tot i algun bloc dubtós.

Apa! Fins aviat i... que continui plovent que la cosa està molt xunga.

Le Patron Bunny a Canalda.

A Canalda, pocs espais queden per obrir vies i d'aquesta n'estic molt orgullós. La vaig dedicar a un enamorat de Canalda i estic segur que li hauria agradat. Le Patron Bunny li vaig posar.

Vaig aprofitar l'únic passadís de roca evident que quedava per arribar a la gran placa i d'aquí vaig aprofitar un espai enorme entre la Fills del Vent i el Diedre dels Desconeguts. Un espai ple de panxes i desploms on se'm feia la boca aigua només de veureu.

Ja l'havia repetit en una ocasió (Set-07) però avui he flipat bastant de com anava per aquí obrint en solitari. Via molt bonica i assegurada en els trams difícils (sense excés). La roca molt bona, en general, però bastant bruta de líquen. A partir de la placa (L4), la via guanya en dificultat, ambient i bellesa. M'han dit que l'Ae del L5 s'ha alliberat quedat de 6c (jo no he pogut) i el del L6 en 6b+ (jo ho he fet de segon i crec que de 6c+ no baixa), ja direu quelcom.

Apa! Fins aviat i ...porteu les piles ben carregades, jeje!!

Nota (del 12 de Novembre de 2017): Repeteixo de nou aquesta bonica via i pel tascó abandonat en el L5 veig que poc o molt s'ha repetit.

Un dels companys a fet en lliure l'Ae del L5 i li dóna de 6c+ i el del L6 també quedant de 6c, així que, un parell de panxes més on apretar. Ànims.