15 anys de... la via del Nifo a Narieda Oest.

Inmens i singular bony de roca per la seva ombra estival, la Roca Narieda captiva i atrau les mirades tant dels qui baixen com qui pugen pel tram mitja del Segre. Així com el vessant nord cau a plom en una compacta placa, el vessant oest presenta un bosc penjat característic que trenca a mitja altura l'alçada de la paret.

La via del Nifo aprofita el desnivell creuant l'inevitable jardí, essent la part inferior la més maca i còmoda de repetir. Fa 15 anys no hem vam tenir prou amb aquesta part i ens vam aventurar per la part superior essent més maca del que ens esperàvem però amb el peatge del jardí, alguna herba i la llarga baixada que llavors ni molt menys estava tant bé com està actualment.

Apa! Fins aviat i la part inferior la vaig repetir l'Agost-00.

La G.E.D.E de l'Escorpí.

Ves per on, sempre queda alguna clàssica assequible de Montserrat que encara no he fet. Com que per variar no he pogut fer una sortida al Pirineu, m'he tingut que conformar  amb la G.E.D.E. de l'Escorpí al vessant nord d'Agulles.

Ja té collons anomenar-la Gran Xemeneia d'Agulles amb lo estreta i arrosegada que és en l'últim llarg. No m'equivoco si dic que li convindria una restaurada i netejada més a fons del que li han fet , sobretot en els primers llargs on hi ha autèntiques peces de museu.

Així, conteu portar tascons, friends (fins el C3), aliens i un parell de xapes recuperables per reforçar els tacs vells, els claus trencats o dolents i algun que altre buril sense xapa que trobareu. He fet en lliure el L2 de segon, per fer-lo de primer cal anar ben segur, tranquil i apretar fort.

Apa! Fins aviat i ... els embalums millor portar-los penjant.

La Cristian Gutierrez i la Diablillos a l'Esperó Remacha.

Amb l'onada de calor acabada, en envalentonem per escalar durant les tardes però sense dubte on millor podíem estar era aquí. Que inocents! Jeje! Si que han baixat quatre o cinc graus les temperatures, però venint del quaranta la cosa queda calenta igual.

Hem fet la Diablillos i la Criatian Gutierrez, disfrutant de la fantàstica roca i del generós equipament. Poca cosa més a comentar d'aquestes freqüentades vies.

Només cal que porteu cintes amb alguna de llarga i totes les vies ressenyades que sinó podreu anar d'una a l'altra sense voler.

Apa! Fins aviat i... jo crec que encara n'hi caben, jeje!!

Rhayader a la Roca Blanca.

Diumenge magnífic després de la refrescada d'ahir, tot i que... quan plourà? Està tot tant sec que fins hi tot les vaques han de xumar de la Font del Portet, jeje!!

Hem anat a fer la Rhayader, la segona via oberta a la Roca Blanca de la Serra d'Ensija. Potser per què tenia son, potser per què estic en baixa forma, potser per què avui no tenia el dia però en general la via no m'ha acabat d'agradar.

La poca cosa que hi ha està en els llocs importants, però un parell més d'espits no hi farien cap mal. La roca, en general, és bona però amb nombroses crostes dubtoses i, el L3 i L4 bastant herbosos. Només el L1 i L2 són bonics i compte amb el L5 que és molt compacte i difícil d'assegurar.

Apa! Fins aviat i possible continuació per la Català a l'Atac.

15 anys de...la C.A.D.E. de la Paret de Diables.

Una altra de les grans clàssiques del vessant nord de Montserrat. Evidentment és d'aquelles vies que han de figurar en el currículum de tot escalador que escali al massís i per això vam anar-hi, almenys aquest cop ja ens coneixíem el descens.

L'informació que podria donar-vos és de fa 15 anys, així que segur que en trobareu de més actual per la xarxa. Guardo pocs records de la via però el que segur no oblidaré és la sensació de buit a la punta del desplom del L7 i el "cangueli" que em va venir al veure que m'havia de penjar d'un cordino cutre lligat d'un clau, jeje!!

Apa! Fins aviat i ...no us la deixeu perdre.

Set d'Amor a Narieda Oest.

Definitivament aquest no serà el meu estiu, les sortides pirinenques es conten per fracasos i amb aquesta calor, que ja em comença a cansar, hom no sap on anar. La proposta d'avui em posava els pèls de punta per què sabia que pillariem de valent. Finalment, a prevalgut el seny i ens hem posat en una cosa igualment difícil però més curta, així quan el sol ens ha atrapat ja estavem gairebé de baixada.

 Així, hem fet la Set d'Amor, una de les últimes vies obertes a la cara oest de Roca Narieda. Guapa via de fissures, llàstima d'algun tram amb herba i algun tram amb sorreta, però val la pena. Ben trobada i ben oberta. Destaca el L2, sort que el sostre està ben assegurat i el diedre del L4.

Hem anat col.locant friends i aliens a discresió (el C4 no el portàvem i no l'hem trobat a faltar), també hem col.locat algun tascó però són prescindibles. Descens rapelant de maillons, molaria canviar-ho per xapes amb anella que els rapels són molt llargs.

Apa! Fins aviat i agafeu l'escombreta, així anirem fent neteja, jeje!!

La Cerdà Albert a la Dent de Cabirols.

Després d'una nit tropical, el millor que hagués pogut fer és quedar-me a casa, o millor encara, anar a la piscina, però no, em anat a fer "steps" al Pedraforca, a suar les pestanyes, a cremar toxines i de pas a escalar una mica a la Dent de Cabirols.

Com que estem en baixa forma, em anat a fer quelcom senzill i sense complicacions (aquest cop si). Així que la Cerdà Albert semblava una bona opció. La idea era sortir fins al cim (per la canal) però un cop allà el panorama és bastant desencoratjador i ens hem escapat per l'esquerra fins trobar el descens normal de la Dent de Cabirols. En rapel, tot i que no m'agraden, és la millor opció.

Escalada amb pasatges variats i, bastant assegurada amb material de tot tipus i antiguitat. Escalada evident però la quantitat de vies que la creuen et fa desorientar una mica. Els tascons són opcionals ja que amb friends i aliens ens podrem assegurar la mar de bé. En general, escalada de poc interès i a combinar amb alguna altra per amortitzar la pujada.

Apa! Fins aviat i diuen els de pagès que anem una Lluna endarrerida, així, encara en queda suar l'Agost.