La Viking a l'Agulla del Sol Ponent.

Ni que sigui una tarda, una estoneta, un ratet, una mica mica, però avui necessitava escalar com l'aire que respiro per què per variar, i ja he perdut el compte de les setmanes, tornen anunciar mal temps per demà i demapassat.

Així que hem anat al vessant oest d'agulles a fer una ultrarapidíssima via, la Viking a l'Agulla del Sol Ponent, avui més ponent que mai, jeje!!

Vieta equipada sense masses pretensions. Bastant artificial equipat ideal pels novells en la matèria i un lliure finet en el L1 per variar una mica.

Apa! Fins aviat i hem arribat al cotxe sense encendre els frontals... tot un èxit!!

La Primavera a la Falconera.

Dins d'aquest pont de Tot Sants em pogut gaudir d'un dels indrets que més em va robar el cor el primer dia que el vaig visitar. Entre núvols i clarianes, entre vent i pluja i entre castanyes i panellets, hem caminat, hem passejat, hem descansat i no podia marxar sense escalar-hi.

La Serra Major del Montsant és una talaïa fabulosa de les terres del Priorat... paisatge sublim, bellíssim, fabulós i tots els adjectius que se li puguin otorgar. Si la talaïa és maca, els camins per arribar-hi són la cirereta del pastís: feixes altives, balmes de somni, graus ferrats que emanen l'astúcia dels ancestres.

La via que he fet és una clàssica del Montsant, la Primavera a la Roca de la Falconera. Semirestaurada amb un criteri estrany però suficient. Trams molt bonics i trams no tant (pocs). Els L2 i el L3 és poden empalmar sense problemes i compte en el L4, hi ha una sortideta en lliure entre xapes on cal apretar (ganxo ample recomenable per si de cas), ah! i en travessia, en lliure diuen 6b... ni se m'ha passat pel cap provar-ho.

 He passat amb tascons i friends (fins el C2 i aliens opcionals).  Totes les reunions (menys la del cim) amb parabolts i esquitxades d'ells en els llargs. Roca força dolenta al final del L3 i al final del L4, la resta entre molt bona i excel.lent amb uns forats increïbles (típics de la zona).

Apa! Fins aviat i l'aproximació per Barrots i el descens per Agnet.

Tashunke Witko al Roc d'en Solà.

De mica en mica em vaig treient el mono i es que feia molts dies que no podia gaudir d'un solet com el d'avui. Després de les darreres pluges, pensava que estaria més moll del que finalment ho hem trobat.   La part esquerra del Roc d'en Solà a Perles oferia unes condicions magnífiques per escalar.

Hem fet la Tashunke Witko, una de les últimes vies obertes al lloc. Via bonica i ben assegurada. L'hem fet en dues llargues tirades i descens rapelant. La roca és molt bona (amb alguna llastreta i alguna herbeta anecdòtica).

 De material, amb friends fins el C1 i alguna cinta i bagues llargues ja fareu (tascons purament opcionals igual que els aliens).

Després hem fet camí a Coll de Nargó a la Trobada d'Escaladors, a la multitudinària trobada, desafiant el fred i el vent però amb el caliu del foc i dels amics.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als organitzadors.

15 anys de... l'Estramoni a la Bruixa.

Tortícolis agafes quan et poses al peu de paret per fer aquesta via i és que desploma de valent. L'estramoni és una via d'un llarg (i poc més) que supera en artificial la balma de la Bruixa aprofitant el cridaner diedre que arrenca de la Via d'en Xuxe. Artificial laboriós, tècnic i esquitxat amb alguns espits que ajuden a superar els trams més llisos.

Uns mesos abans (Jul-97) vaig intentar-la en solitari, havia de ser el meu primer A3 i per això vaig practicar en altres vies, però quan vaig arribar en els pasos clau em vaig acollonir. En solitari NO ho podia fer, necessitava un company per si les mosques.

Apa! Fins aviat i ...per sortir al cim haureu de seguir per la Carnestoltes.

De pel.lícula.

Com cada any en arribar el Novembre, torna el cicle de projeccions. Aquest any amb més neu que mai... potser massa, però també amb els Pirates del Carib (i el senyal del pitó desaparegut), jeje!!

Com diu el tríptic: al Teatre de Solsona, els dissabtes a les 21.30h de GRATIS.

Apa! Fins aviat i ja ens hi veurem.

La Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança.

Avui el dia no estava per tirar coets i m'he tingut que empassar les ganes de tibar fort després d'una setmana feixuga, així que em decidit fer una coseta més llarga i fàcil (potser massa i tot, però a la meva mà ho ha agraït). Hem fet la Dersu Uzala original i una gotellada ens ha fet aparcar per una altra ocasió la variant de l'esperó.

Poca cosa puc afegir d'una via que ja s'ha convertit en clàssica de la zona. Fàcil, ràpida i assegurada en els punts més complexos, tot i així, hi ha trams amb alegria i en alguns altres podrem posar friends al gust.

Friends fins el C2 i aliens (els tascons opcionals). Roca bona en general, amb una mica de terra en els dos primers llargs i es pot baixar amb quatre rapels (35, 40, 55 i 60).

Apa! Fins aviat i vigileu amb les cabres, les pedres i els excursionistes.

15 anys de... la C.A.D.E.a la Paret de les Bagasses.

Després d'haver fet una via a la Paret de les Bagasses de Terradets, volia fer la ultraclàssica de la paret per anar coneixent el lloc. Així que fa 15 anys vam encaminar-nos a la C.A.D.E., la més que repetida C.A.D.E.

Repetida SÍ, i no entenc com la gent la deixa a mitges. Tota la via és molt bona, però la part superior és la millor. Així, fins la feixa la roca està gastadíssima (sembla marbre o sabó), molt desagradable al tacte, tot el contrari que la part superior, amb una roca adherent i bona, NO sembla que estiguis a la mateixa via.

Recordo que en la part inferior escalava un metre pels costats per evitar les preses gastades i que en la part superior, el mur de V+ era una delícia. I no recordo res més... jeje!! Ah! i que el rapel de baixada estava una mica xungo, però ara tot això està restaurat, així que cap problema.

Apa! Fins aviat i... compte amb la multitud de vies que la creuen.