Chocolate Watch Band i Hot Dog al Serrat de les Garrigoses.

Normalment el Serrat de les Garrigosses hi vaig a escalar quan a la resta de llocs i fa un fred que pela. Avui no ha estat així, més aviat ens ha fet calor, però teníem altres condicionants que ens hi han portat. Hem fet dues vies: la Chocolate Watch Band i la Hot Dog.

Totes dues molt molt bones, però destacant per sobre de tot el L1 de la Chocolate. Llarg de pila que t'agafa en fred (crec que havíem d'haver començat per l'altra) i que no perdona fins al final.

Després hem fet la Hot Dog, més curta del que diuen i ben assegurada en el tram difícil, tot i així, la rampa fàcil final es fa gairebé a pèl.

No us penseu que aquest de la samarreta verda ens hagi portat a passejar, més aviat a estat tot el contrari (perdona però algú ho havia de dir, jeje!!).

El que no hem fet és passejar gaires trastos, diguem que 8 cintes+ R's es porten força que bé. La roca excel.lent menys algun punt anecdòtic i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i... afineu bé la vista i els gats.

Nino Nino al Peladet Oriental.

Després de tants dies amb la metereología revolucionada uns quants dies d'anticicló no aniran gens malament. Avui, al cim del Peladet Oriental es veia un Pirineu que feia goig, de neu i de visibilitat, absolutament net radiant. M'atraveixo a dir que es veia fins i tot el Moncayo i amb la boca petita petita la Ibèrica Riojana, espectacular!

Després d'alguns contratemps a la pista, hem repetit la bonica Nino Nino. Aquesta via (amb alguna altra) té tots els ingredients per convertir-se en una clàssica a nivell català: traçat atractiu i encertat, roca bona, ben assegurada però que caldrà reforçar amb alguna cosa més, dificultat acceptable. Només li manca una mica més de longitud, amb un llarg més ja seria la bomba.

Trobareu informació de sobres per la xarxa. Nosaltres només hem col.locat friends i aliens, els tascons els hem passejat.

Apa! Fins aviat i ...el L2 d'exposat NO et te res.

Via de l'Alba a la Paret de les Bagasses.

Feia molt dies que no escalava a Terradets i avui aprofitant que anàvem tard i de la ventada d'ahir, ha estat el dia perfecte per no trobar boira i no pillar gaire ombra a la paret.

Hem fet la Via de l'Alba (on el nom està escrit una miqueta massa a la dreta de l'inici). L'hem fet i l'hem disfrutat. Ho remarco per què pensàvem que tindria la roca molt gastada i encara tenia prou tacte. Tot i així, ho passo fatal amb les regletes: aquest carai de peuots que faig no hi ha manera que trobin canto!! Tot el contrari que la companya (boua), que avui anava a per totes un cop s'ha escalfat els dits.

S'ha de vigilar a la part inferior que es veuen xapes per tot arreu i cal dur la ressenya ben copiada. Per la resta, cap problema. Amb cintes ja en tindreu prou (potser algun friend mitjà per la sortida per la Reina Puig però totalment opcional). Els L3 i L7 són molt bons.

Apa! Fins aviat i... està restaurada.

Eclipse Original a la Paret de l'Ós.

Com que el dia era prou bo, m'ha picat de tornar a la Paret de l'Ós vejam si trobava l'Eclipse Original, i el cert, és que semblava un nen amb sabates noves amb la ressenya que un bon amic m'ha enviat. Ressenya original del llibre de piades de St. Llorenç... estava clar que no podia fallar, però alguns trams no m'acabaven de quadrar.

La part inferior de la via NO té massa pèrdua perquè coincideixen el traçat de l'Eclipse Original i l'Eclipse 2.0, només en la sortida de l'R1 divergeixen una mica (la primera va a donar la volta per la dreta i la segona tira recte). A partir de l'R2 és on la cosa es complica i he donat més voltes que un ventilador.

Al final, n'he tret l'entrellat a mitges i aquí us deixo la ressenya que he fet on apareix el girigall de vies i variants que hi ha... ep! girigall sobre el paper, per què a la realitat només veureu les linies de parabolts. Els dubtes que tinc ara són: els claus que hi ha entre la variant Boira i l'Iris, què són? Algú ho sap?

Apa! Fins aviat i exclusiu per romàntics.

Héroes del Silencio i La Dama de los Vientos a la Pala del Coll.

Tot i que alguna gota despistada ens ha fet temer el pitjor, finalment ens ha fet un dia radiant al Montroig. Amb una visibilitat espectacular, semblava que poguésis tocar la plana amb la mà, genial!

Hem fet dues vies, dues grans clàssiques del lloc: la Héroes del Silencio i La Dama de los Vientos a l'anomenada Pala del Coll. Molt boniques totes dues, especialment la segona.

Les dues estan perfectament equipades i restaurades. Escalada atlètica i vertical però poc obligada. Tot i així val la pena intentar apretar per disfrutar de l'escalada i de la roca, molt bona i poc gastada.

Nosaltres les hem fet en dos llargs, portant algunes cintes de més i vigilant amb el fregament, però en general totes les reunions són còmodes i equipades per rapelar.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

L'Eclipse 2.0 a la Paret de l'Ós.

El dia a anat acord amb la via, millorant amb l'alçada, tot i que a hores d'ara encara no sé molt bé que hem escalat. Jo diria que hem fet l'Eclipse per la variant Boira a Sant Llorenç de Montgai encara que no ho tinc massa clar, per què les ressenyes que he consultat no lliguen massa.

Excepte en el llarg L1 que totes li donen de 6b+, les ressenyes que tinc li donen Vº (com a molt) a la resta, i ja us asseguro jo que alguns trams són molt més de Vº. L'única ressenya que quadra una mica és una d'internet que és una ratlla sobre foto.

Però bé, sigui el que sigui, el que hem fet és molt xulo. Tot equipat i sobre roca molt bona amb una mica de líquen en el L1. El L3 és boníssim i atlètic. De tant en tant, vas trobant restes de l'Eclipse original, així que, amb variant o sense, seguiu els parabolts.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nova via. Actius Tòxics als Puntals d'Àger.

Doncs ja tenim la primera via oberta de l'any. Hem anat als Puntals d'Àger on el company ja la tenia ullada de fa poc.

Actius Tòxics és una via que NO farà història, tot i que guanya interès amb l'alçada, però nosaltres ens ho hem passat prou bé. L1 el més difícil, L2 és el més lleig i el L5 el més espectacular.

L'hem deixat semiequipada: reunions equipades i llargs principalment  amb ponts de roca. Tascons, Friends (fins C3), Aliens i un ramijot de cordinos que no tots els hem equipat.

En total 210m i MD+ de dificultat. Roca variable, amb trams molt bons i trams dolents. Jardí inevitable en el L2 i alguna herba en els diedres i fissures però que no molesta en excés.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.