Ei Wachapei!! al Tossal de l'Obaga de la Font.

Hem pogut escalar que ja és molt però el preu a estat alt. Dia gris, lleig i fred... d'aquells que demanen quedar-te a casa. Però l'objectiu era massa atraïent per deixar-lo escapar: Tossal de l'Obaga de la Font. Paret llunyana o molt llunyana (entre 60 i 90min de caminada) amb unes vistes, tranquilitat i entorn sublims.

Crec que hem fet la primera repetició de l'Ei Wachapei!! (via nova de trinca). Preciosa escalada, atlètica, vertical, atrevida i amb bon ambient. Llàstima que el meu cos estigués tant cansat, encarcarat i gelat per poder disfrutar de l'escalada... crec que en tot l'hivern no he passat tant fred ni he fet tants A0's com avui.

Realment la via és bona i gairebé equipada (en els trams fàcils hem col.locat Aliens i friends fins el C1). L'únic que NO he trobat bé és el grau: excessivament apretat pel meu gust, segur que el fred i el cansament hi ha influit però tot i així... mig grau MÉS a tot com a mínim. La roca molt bona però en algun que altre lloc haurem de vigilar sobretot el L2.

Apa! Fins aviat i... prepareu les xocolatines.

15 anys de... la Pròpolis i la Pota Boja a Canalda.

El sector dret de la paret de Canalda està farcit de replans i jardins de tamanys diversos. La Pròpolis i la Pota Boja passen per un dels més grans, per això són fàcil de fer en solitari. Fa 15 anys vaig repetir-les però com que no em van acabar d'agradar no hi he tornat mai més... mentida, a la Pota Boja si (Feb-01).

La Pròpolis és de les vies més lletges de la paret, suposo que la roca a estudiar en tot moment va fer que no la disfrutes massa. En la ressenya original marcava un clau en el L1 que al xapar-lo s'em va quedar les orelles als dits, així que vaig tenir que passar a pèl fins a una sabina on vaig dexar-hi una baga amb el tros de clau (uf, uf!!). De baixada, encevat com anava i com que encara tenia una estoneta, vaig agafar una baga per penjar les sabates i vaig escalar la Pota Boja en solo, almenys em vaig treure una miqueta el mal gust de boca.

Apa! Fins aviat i ...crec que va ser el primer solo integral, jeje!!

Ok Pana a la Paret del Doll.

De fet hem escalat una mica més: hem començat per una variant d'entrada de l'Statosquo anomenada Terminator, hem seguin fins la feixa per la Toy Dolls i hem acabat per l'Ok Pana. Tot això, banyats pel magnífic sol que lluia avui sobre l'embassament de Camarasa.

 

La Ok Pana és una via molt ben trobada. Bonica, vertical, atlètica i amb molt ambient en l'últim llarg. Està semiequipada i les reunions muntades. Com no podia ser d'una altra manera, segueix grans i marcats diedres (menys un de petitet en el L2). El L4 és excepcional.

 Amb friends fins el C3 i els aliens en tindreu de sobres, ah! no us oblideu els cordinos. La roca és molt bona menys l'inici del L1 i algun que altre bloc sospitós en el L3, res important. Tot i que comença a la feixa, possiblement el millor accés és per la gran canal central de la paret.



Apa! Fins aviat i ...també podeu escalar alguna part inferior com hem fet nosaltres.

Nova Via. Punt i Seguit a la Paret de Riu Lacó.

Aquestes darreres setmanes he tingut alguns dies tontos i els he aprofitat per obrir una nova via a la Paret de Riu Lacó. Com que el L1 de la Sufi fa una marcada diagonal a la dreta, la Punt i Seguit segueix recte amunt a partir del primer parabolt.

És una via basicament de placa, amb alguna fissureta aquí i allà i un desplomet al final de tot per trencar la monotonia. Després de netejar diversos forats, han sortit alguns ponts de roca boníssims però les plaques han quedat brutes de terra, vejam si fa una bona pluja i o renta tot una miqueta.

La roca és molt bona i a l'inici sorteja algunes sabines que serveixen per assegurar-se, Així que entre els ponts de roca (algun d'artificial), les sabines i mitja dotzena de parabolts la via a quedat equipada a la meva manera (tascons opcionals).

Apa! Fins aviat i algun voluntari per repetir-la per que pugui fer la ressenya?




Nota (del 8 de Març de 2013): Aprofitant que teníem un matí (només el matí tots tres, ja és casualitat), hem aprofitat per anar a repetir aquesta bonica via que vaig obrir farà uns dies.

Dic bonica per què s'ha m'ha fet curta... potser si que el primer llargs vas esquivant les sabines però el segon ho compensa amb escreix. I com que us devia la ressenya, aquíla teniu.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 8 d'Abril de 2016): Torno a repetir aquesta bonica via de Riu Lacó. Tot segueix al seu lloc amb alguna herbeta de nou en alguns forats.

L'Esperó Mohicà al Peladet Oriental.

Nevadeta aquesta nit i solet fred durant el dia. Avui es pot dir que hem escalat amb les millors hores del dia, quan la boira ha marxat i el vent encara no ha entrat amb la ràbia que ho fa mentre escric aquestes paraules.

La veritat és que quan hem marxat de casa, no teníem gens clar on anar, però de mica en mica ens hem anat descidint per Rúbies, el Peladet Oriental i l'Esperit Mohicà. Tot i que la via NO és especialment bonica, però tampoc lletja, ja en sumem una altra en aquest bonic racó de món.

El problema és la roca que no acaba de ser bona del tot i sempre has d'estar atent. Duiem un munt de trastos i al final hem posat poca cosa, jo crec que amb tascons n'hi ha de sobres ja que està gairebé equipada amb parabolts i pitons casolans.

Apa! Fins aviat i ...aquest cop si, aquest cop l'han endevinat (fluixet fluixet donem-los l'enhorabona!). 

Via del Xuxe a la Paret de Riu Lacó.

Les primeres escalades després de Carnaval són per agafar-se-les amb calma i si no és així, la paret et fot una clatellada de les bones. Això és el que ens ha passat avui a la Paret del Llop Blanc i per això hem acabat fent la Via del Xuxe de Riu Lacó, on una vegada també en vaig sortir rebotat (Nov-00) però que finalment vaig repetir (Mai-06).

 

La via és molt bonica, atlètica, vertical, variada i el més important: assegurada en els punts més difícils, tot i així compte que el grau està apretat. Nosaltres hem passat amb tascons, friends (fins el C2), aliens i algunes bagues. La roca és molt bona menys l'inici del L2 i vigileu a no equivocar-vos per un projecte gairebé acabat que puja per un diedre de l'esquerra.

 

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra de la paret que se us farà curta.

15 anys de... l'Esperó dels Maneirons a la Paret del Grau.

Quan arribes al pàrking dels Titòlos de Coll de Nargó, amb el primer que et fixes és amb l'estètica proa oriental de la Paret del Grau. Per allí i puja una de les vies equipades més clàssiques de tot l'Alt Urgell: l'elegant i bonic Esperó dels Maneirons.

Fa 15 anys vaig fer-la per primer cop, després només n'ha vingut una més (Maig-08), tot i així, encara m'en recordo de tots els passos (almenys els més difícils) ...però no explicaré res... millor que ho descobriu vosaltres mateixos.

Apa! Fins aviat i descens rapelant pel munt de vies que hi ha pel vessant sud.