15 anys de... l'Escac i Mat a la Paret de la Vall.

De racons i raconets a Font Ferrera n'hi ha tants que vulguis. El que us presento avui és la paret més allunyada de totes les del lloc. Paret petita, acollidora, tranquila, ombrívola a primera hora del matí i amagada dins la frondositat del bosc.

La Paret de la Vall té dues vies. La primera és l'Escac i Mat que sorteja el gran sostre per la dreta. Via evident, sobre bona roca i assegurada en els punts més difícils. No crec que tingui gaires repeticions i és una pena per que no és pas que sigui lletja.

Apa! Fins aviat i conteu amb una horeta de bonica aproximació.

Atenció!! 'Lolos'!!!!!!

Aneu esmolant les espases i traient la pols a les armadures (si es que algun cop ni heu tingut) que la guerra està a punt de començar.

A mi m'han fotut una bufetada d'anada i de tornada. Viot increïble.

Apa! Fins aviat i ja us en donaré més referències quan pugui.

La Reina Sánchez al Ganivet de Diables.

Hem tingut una sort tremenda avui: se'ns ha posat a ploure a mitja via però el sostre de la fissura de la Reina Sánchez al Ganivet de Diables ens feia de paraigües i no ens ha tocat ni una gota, jeje! un cop a escampat, doncs tornem-hi ...em sembla que mai m'havia passat una cosa semblant i això que el dia s'ha llevat radiant.

La via és una altra de les clàssiques imprescindibles de Montserrat: elegant, evident, una arcada traçada amb compàs de dalt a baix. Suposo que la tenia infravalorada per què deu ni do de com he apretat per ser Vº, sobretot al L4 on si no portes un C3 o C4 (i el col.loques ben endins) et jugues una bona galeta.

La roca és molt bona però de tant en tant t'has de tibar d'algunes llastres que fan bastanta por (L1 i L3). Les expansions estan gairebé totes restaurades però els pitons no i fan encara més por que les llastres. Crec que nosaltres només hem col.locat un alien prescindible en el L2, però millor dur més flotants per si de cas.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que he fet, hi ha algun pitó de més però són tant dolents que no els he marcat.

Feliç Aniversari i la MedinaCases a les Orelles de Busa.

Amb aquesta primavera boja tots anem de corcoll. Avui, he pogut escalar però m'he tingut que menjar la pera d'una revolada per que la pluja m'ha atrapat just en arribar al cotxe al peu dels cingles de Busa.

Alguns en diuen les Bessones però de Bessones n'hi ha moltes. A mi m'agrada més anomenar-les Les Orelles per que s'assemblen a les orelles d'un conill de pedra que escolta els sons del bosc. Aquest parell d'agulles queden molt camuflades al peu de l'extensa cinglera de la serra i de mica en mica si han anat obrint vies. Avui la Feliç Aniversari i la MedinaCases.

Les dues van a buscar el cim de l'orella esquerra (mirant la paret), la primera per l'arrogant aresta sud i la segona buscant el camí més fàcil pel vessant nord. Molt boniques totes dues si se sap trobar l'essència de l'escalada.

La roca en general és bona però haurem de prestar atenció a alguns còdols de la part alta i a la petita feixeta herbosa del L1 de la MedinaCases. El descens el farem en rapel (ben equipat) cap a la canal interior. Per la resta, crec que amb la ressenya ja en tindreu prou.

Apa! Fins aviat i ...vigileu amb els esbarzers.

15 anys de... la Virgueria a Canalda.

En els articles d'escalada que parlaven de Canalda, deien de l'estètica Virgueria: -Soberbio primer largo, mantenido y expuesto, abierto sin expansiones, que por si solo honra el nombre de la via-. Quan llegeixes això necessites inspirar profundament i valorar si val la pena posar-s'he en un llarg on el que més abunda són els ploms.

Després de passar diverses vegades pel peu de via i mirar i remirar el precari inici, fa 15 anys vam descidir posar-nos-hi. Semblava que després d'haver fet el L1 la resta seria de tràmit però no és així: tots el llargs tenen el seu puntet per una cosa o per una altra. Evidentment el primer és el llarg estrella, on ratifico el terme mantingut però no el d'exposat ja que vaig poder col.locar un bon tascó (artesanal) abans del pas xungo.

 En quan al material: amb tascons i cordinos ja fareu (algun de fi). Els ploms de l'artifo estàn posats i sinó hi són vol dir que algú s'ha fotut una bona fava. A partir d'aquí vosaltres mateixos, sumeu el que volgueu.

Apa! Fins aviat i... un crashpad NO seria una mala idea, jeje!

Arestes Brucs al Periquito, l'Ou de Colom i l'Alta de la Miranda.

-Qui no s'arrisca no pisca-. Això és el que diu el refrany i ...no he piscat, però bé, almenys em pogut escalar en una jornada preciosa a la regió d'Agulles a Montserrat.

He tornat a fer Arestes Brucs (part 2, jeje!!). El cert és que per molt perduda i lletja que sigui una agulla, si té una Aresta Brucs ja és un motiu per escalar-la. Avui les del Periquito, l'Ou de Colom i l'Alta de la Miranda.

Totes elles boniques i sobre roca boníssima (tot i alguna crosteta). La de l'Ou de Colom és la més vertical, difícil i equipada, les altres dues són més fàcils i cal portar els aliens (petits). Totes tres estan reforçades o semirestaurades però encara ens haurem de penjar d'alguna peça antiga.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

L'Spaghetti a la Paret de Catalunya.

Aquest temps, que no acaba de ser ni carn ni peix, m'ha fet la punyeta i m'he tingut que conformar amb l'Spaghetti de Montrebei. I encara sort per que una gotellada en el descens m'ha fet pensar que arribaria moll al cotxe.

De la via varies cosetes per comentar però cap que valgui la pena: via romàntica amb diversos trams de xemeneia terrosa al màxim, de mica en mica va quedant tancada i s'acaba escalant per fissures i diedres que corresponen als llargs més interesants.

Trobareu algun cordino testimonial i haureu d'autoassegurar-vos-ho amb tascons (no els duiem i els he trobat a faltar), Friends, Aliens, bagues i cordinos (nosaltres duiem el C4 i l'hem passejat). Els claus NO fan falta. La roca en general és bona menys a l'últim llarg i, com he dit, trams de terra en els replans de la xemeneia.

Apa! Fins aviat i vigileu amb el fregament en els primers llargs (possibles reunions intermitges)