15 anys de... l'Anglada Guillamón del Faraó.

Després de perdre la por en la primera solitària a Montserrat, desitjava fer quelcom més interesant i vaig decidir perdrem (i mai millor dit) pels camins i canals del massís. La idea inicial era escalar l'Anglada Guillamón del Faraó entrant per la Temple del Sol del Faraonet i seguir cap el torrent del migdia per dormir a la bauma dels Plecs del Llibre i pujar al Montgròs l'endemà.

La integral va resultar molt agradable amb dos llargs més picantons que la resta: el L1 de la Temple per lo mantingut que és i l'artificial de l'Anglada per que només duia tascons i no sempre quedàven bé (algun friend no m'hagués anat gens malament). El problema va venir després.

Per resumir l'aventura us diré que no sabia quin camí havia d'agafar (embolic de corriols al Coll de Mosset), vaig acabar baixant de nit pel Joc de l'Oca, dormint a Can Jorba, pujant l'endemà pel camí dels francesos fins els Plecs, no vaig saber trobar el trencant (amb les lletres ben grosses) del Montgròs i reventat com estava, vaig tornar a baixar per anarmen cap a casa emprenyat com una teia per la caminada inútil i dient-m'he que mai més em tornaria a passar una cosa així.

Apa! Fins aviat i ...primera i única vegada que m'he perdut a Montserrat.

Els Guardians de Busa a la Presó de Busa.

Sempre he pensat que hi ha vies que només es repeteixen una vegada i Els Guardians de Busa a la Presó de Busa és una d'aquestes. Quan parlo malament d'una via, llavors em foten la bronca per fer-ho, però jo només escric les sensacions que he tingut i, les d'avui han estat: per haver-m'he matat.

La primera imatge de la fissura/diedre/xemeneia no reflexa el que després et trobes, bufa! Tot sigui dit, algun tram bo, bonic i exòtic també hi és, com ara el L2 i gairebé tot el L3.

Però m'he flipat tant en el L1 que en arribar a l'arbret de l'R1 he pensat que no m'aguantaria i he seguit amunt. En arribar a l'R2 no he sabut com muntar la reunió (encara ara no sé com ho van fer el oberturistes) i he seguit amunt.
Finalment, després de 80m al límit de la corda, he arribat a l'R3 amb els ulls sortits i col.locant tot lo petit que hem quedava per montar la reunió, menjant-m'he amb patates tot lo gran. Uf uf!! Quina agonia!! Encara estic taquicàrdic!!!

Així, el material que demanen els oberturistes i el que he fet servir jo, no te res a veure. Però podem arribar a un consens dient: Tascons, Friends (fins C3), aliens, alguna baga i alguns cordinos prims. La roca (la gran culpable de que aquesta via sigui xunga) és molt dolenta en el L1 (però molt), acceptabe amb algun tram bo en els L2 i L3, però al final d'aquest i el L4 torna a ser dolenta amb ganes.

Apa! Fins aviat i suposo que això em passa per anar en solitari, jeje!!

Nota (del 15 d'Octubre de 2023): L'objectiu NO era repetir aquesta via, ni molt menys, però m'he confós i ens hi hem posat per error (i quina rabia m'ha fotut, grrrrrr!!!). Com a referència dir-vos que hi ha hagut un desprendiment amb blocs enormes perfectament identificable just a l'esquerra.

Pel que fa a la via... segueix essent lo que era: sense millora, sense empitjorament i sense afectació pel desprendiment.

15 anys de... la Putes Mosques al Roc d'en Solà.

Una altra de les clàssiques, classiquíssimes, del Roc d'en Solà a Perles. Tant famosa com la seva veïna. Cita imprescindible del lloc. Repetida i piada fins la sacietat.

Fa 15 anys la vaig fer primer cop, després n'han vingut dues més (Gen-01 i Feb-06) i només la darrera vegada em va sortir tota en lliure per què el L1 sempre s'em resistia.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 3 d'Octubre de 2014): Repetim aquesta bonica via per quarta vegada, disfrutant del solet, la bona companyia i dels moviments... de la roca però no massa, que cada dia està més gastada.

Per cert. Han obert una via esportiva just a l'esquerra d'un sol llarg (fins l'R2), estigueu al cas de no colar-vos.

Via de l'Emili a la Sud del Pedraforca.

Jornada fantàstica a la Sud del Pedraforca, solet i temperatura genial i, a més a més, les dos cordades que ens hi hem trobat eren amigues,encara més genial. Així que, cadascú ha apretar a lo seu i nosaltres a la Via de l'Emili, buf!!

Via increïble amb una estètica fora de sèrie. Compacta fins a límits de la desesperació (típica de la Sud) i amb dos llargs inescalables i els hi donen de 7a+/A0 i 7c+ (digueu-m'he incrèdul però no m'ho crec). La resta més humà però sense regalar res, de fet ni en els artificial regalen res: diversos passos de ganxo en el primer i sortidetes en lliure entre pitó i pitó en el segon.

L'hem fet sense clavar augmentant el grau obligat. Mínim, els Tascons (discret), Friends (fins C3), aliens, ganxo/os (imprescindible), 1 xapa recuperable, bagues, 20 cintes variades i 9 mosquetons per reunions. L'equipament vellet però encara aguanta (claus amagats). Roca molt bona en general i mooooolt compacta.

Apa! Fins aviat i avui hem estrenat un nou aparell: el comprobador de ganxos, sublim!!!!

La Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.

Ja tornem estar en un estiu d'aquells que s'estira com un xiclet. La temporada pirinenca ja la vaig tancar i ara aprofito per fer vies en aquelles parets que hi fa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Avui, la Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.

Aquesta emotiva pedra i un espit sense xapa marca l'inici de la via. Una via molt poc equipada: burils a les reunions que cal reforçar i només un buril en el L1, un clau en el L3 i un tac de fusta en el L4. Ja us podeu imaginar que amb aquesta abundància de material, he navegat i dubtat molt sovint de si anava per on tocava o no, però tot i així m'ho he passat molt bé ...m'ha agradat.

Demanava portar claus, però he passat sense clavar, fent servir els tascons a fondo. Per tant, joc de tascons ben complert (i habilitat per col.locar-los), Friends (fins el C3), aliens i alguna baga llarga i algun cordino prim. La roca m'ha semblat molt bona, encara que algun tram del L3 i L4 cal prestar atenció. Herba a l'entrada i sortida de l'R3 (argelagues malparides) i augmentant amb l'alçada.

Apa! Fins aviat i ...per fer un  tastet per sopar ja n'em tingut prou, jeje!!

Ritual Extrem al Calderer.

Últimes batzegades de l'estiu i últimes escalades en els vessants nord. Avui em penso que he acabat la temporada estival a la Ritual Extrem del Pedraforca, enmig d'un sidral més que considerable.

Poques referències teníem de la via i, encara que tingués trams comuns amb altres vies del Calderer, m'ha agradat bastant. L'objectiu del dia eren dos: fer-la en lliure i fer-la sense clavar. El primer no ha pogut ser per culpa d'un tram que estava moll però el segon si que l'hem aconseguit. Així que claus i martell a casa, però habilitat per col.locar la resta de material.

Tascons, Friends fins C3, Aliens i algunes bagues. La roca gairebé sempre molt bona i molt compacta en alguns trams. L1 piquent i en fred. L2 difícil. L6 mullat amb freqüència i en lliure deu rondar el 6c per equipar. L7 en lliure deu ser 6b+.

Apa! Fins aviat i els dies 5 i 6 d'Octubre fan una trobada d'escaladors al Lluís Estasen, tingue-ho en compte.

Mussol Gris a Vilamala.

Avui no tinc massa temps així que escaladeta ràpida al matí a Vilamala i cap a casa. La Mussol Gris és una vieta sense massa història, on l'únic que val la pena és l'excursioneta d'aproximació.

 Jo com que ja m'ho conec hi he anat per dalt per caminar una mica menys, per tant, no he disfrutat ni d'això. Però bé, per donar-li una mica de picant al l'escalada, he deixat la corda plegadeta a la motxilla.

Via equipada on caldrà tenir vista de linx per trobar els parabolts i les reunions, i roca en general bona. Multiples escapatòries cap a l'esquerra i poca cosa més.

Apa! Fins aviat i ja ho sé amics meus, però sinó són molt aborrides aquestes vies en solitari.