La Pau Ranger Rut a la Paret de l'Extrem.

Nova entrada de nord, i nou dia on no sabem on amagar-nos. Estarà núvol? Farà vent? Farà fred? ...al final, tot i les incognites, hem decidit anar a la Paret de l'Extrem del Montroig i l'aposta ens ha sortit bé, més pel dia que no pas per la via.

La Pau Ranger Rut és una via amb dues parts ben diferenciades: la inferior, rostollera i lletja, i la superior, molt bonica i agradable. El diedre d'entrada i algun que altre desplomet en els llargs següents és l'aperitiu a la sortida de l'R3, realment rabiosa i bona per continuar amb una placa genial, el millor tram de la via juntament amb la sortida al cim.

Poc equipada on haurem de reforçar les reunions (el clau de l'R1 l'he repicat amb una pedra, ull!!) i on necessitareu tascons, Friends amb el C3 opcional i els aliens, a més de bagues i cordinos. La roca en general és molt bona, però a la part inferior es combina amb herba i terra bastant desagradable d'escalar.

Apa! Fins aviat i inici passada la Paret de l'Extrem i després d'una balma. Fletxa tènue.

El Dia de la Mona i la Via dels Catalans a la Paret de l'Altar.

Anar a Malanyeu durant la tardor (tot i que sembli hivern) és un goig per la vista. El company tenia ganes d'anar a la Paret de l'Altar i a mi m'ha anat perfecte ja que no hi havia escalat mai. Hem fet dues vies: primer la dels Catalans i després El Dia de la Mona.

La primera totalment en lliure, amb burils al L1 i L2 i després parabolts i espits. Moviments curiosos sobre una roca curiosa. Escalada vertical i llargs molt curts (de l'R3 al terra 60m justos de rapel).

La segona té una primera meitat gairebé tota d'Ae i després la mateixa tònica que l'altra. Curiós tram en el flanqueig, llàstima que la roca no acompanyi massa en tot aquest tram inferior.

Les dues vies són boniques i estan molt assegurades. En tots els trams en lliure, val la pena apretar fort perque la roca és molt bona. Tot i que les tirades són curtes, les reunions són penjades. Gairebé totes tenen cordinos i maillons per rapelar (preveure recanvi), nosaltres hem rapelat segons us indico a la ressenya.

Apa! Fins aviat i ...tant costa deixar les reunions decents si hem de rapelar des d'elles (inox, anelles i dos punts).

La Pere Segura a la Palleta.

Avui tinc dues bones raons per estar content, la primera és l'estrena d'un nou company d'escalada on ja han aflorat nous projectes (fantàstic!!!) i la segona és que he repetit totes les vies de la Palleta de Montserrat, l'ha que em restava: la Pere Segura.

Via boníssima, com totes les de la paret, aquesta tal i com m'agraden (assegurances justes). Llàstima que no l'hagi pogut encadenar: l'arrencada, a part de ser rabiosa, t'agafa molt en fred i avui per partida doble. La resta es deixa fer però de tant en tant tens alguna apretadeta que et fa eriçar els pèls.

Equipada amb espits, reunions rapelables i ull a no equivocar-vos de linia que de vegades les assegurances de les altres vies confonen una mica (sobretot a la meitat del L1 no tireu recte cap a la Tomàquets d'Amagatotis). La roca, no cal dir-ho, excepcional.

Apa! Fins aviat i disfruteu de la continuitat, els forats i els moviments.

Nova via. La Tisora a Busa.

Última entrega de la trilogia de vies ben equipades que he deixat en aquest raconet de Busa. Molt a prop del cotxe, amb sol al matí i ombra a la tarda. Ideal per escalar-la en qualsevol època de l'any.

Vieta de dos llargs ben assegurada, però en la seva obertura vaig fer algunes sortides en lliure cap a terreny desconegut i sumament vertical que em provocaven unes pujades d'adrenalina dignes d'admirar (sobretot en el L1).

Apa! Fins aviat i roca molt bona menys els primers metres, compte.

Nota (del 31 de Maig de 2014): S'encadena avui el L1 d'aquesta bonica via confirmant el grau.

Us deixo un parell de fotografies dels diferents intents que si han fet.

Cony de Foc a la Paret de Riu Lacó.

Quin vent!!! Se'ns en cuidava endur!!! I si li sumem la falta de sol a convertit les hores inicial d'aquest matí en una autèntica nevera, però quan ja haviem tirat la toballola, el solet a tret el cap per convidar-nos a escalar a la Paret de Riu Lacó.

Com que només teniem el matí i la meitat l'hem passat passejant pel peu de paret, hem escollit la ràpida Cony de Foc per amortitzar la jornada. Via que he repetit dos cops (Feb-06 i Gen-08) i on sempre en surto amb un bon gust de boca.

La via la van obrir per baix i després la van redreçar i reforçar afenint-hi algun parabolt. Ara és una bonica via semiequipada, vertical i tècnica on amb friends (fins C3) i Aliens ja fareu. Bona roca en general.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

15 anys de... la Necronomicón a la Roca dels Arcs.

Classiquíssima via de Vilanova de Meià. A mida que anava fent vies a la Roca dels Arcs, sempre veia gent a la Necronomicón (altrament dita Necro), així que sempre pensava que no l'aniria a fer mai, però com que no es pot dir que d'aquesta aigua no en beuré, fa 15 anys va arribar el dia de repetir-la.

Via equipada, grau amable, bona roca, bon canto, escalada agradable i el L3 com a cirereta del pastís. No m'extranya que sempre hi hagi gent.

Apa! Fins aviat i com que el canto és gran, no recordo la roca massa gastada però suposo que hores d'ara...

La Casa Dorada de Samarcanda al Pollegó Oest.

El dia s'ha llevat amb aiguaneu a Solsona, purament anecdòtic, però ja m'ha estroncat els plans comarcals que tenia per avui així que mitja volta i cap al sud, on semblava que feia més bon temps, només ho semblava per que el vent m'ha deixat tant garratibat com la via: La Casa Dorada de Samarcanda al Pollegó Oest de Montserrat (el de l'Aresta Ribes, per que quedi clar del tot).

Veien per on puja la via ja veus que gaire maca no serà, però tenia l'esperança que anés enllaçant columnes compactes de bona roca. Res més lluny de la realitat. Via lletja amb ganes on només un llarg se salva, la resta és una navegació aventurera entre repises, terra, herba, pedres soltes i algun que altre muret per animar-te a seguir.

L'inici és uns 60 o 70 metres a l'esquerra de l'Aresta Ribes (espit vissible) on al final acabarem conectant. No estic segur d'haver seguit l'itinerari tal com cal però he anat pel més evident un cop estat ficat en el percal (agafeu-vos la ressenya com orientativa). Roca mediocre en general amb abundants romanins i sabines per tot arreu (sobretot la part central). Poc equipada i només en els dos primers llargs, a la resta NO hi ha res de res.

Apa! Fins aviat i ...si us ratlleu de tanta brutor us podem escapar a l'R3.