Karuna a la Roca Blanca de Bóixols.

Del munt de propostes que li vaig fer al company ahir, ell va escollir aquesta via de la Roca Blanca de Bóixols. Un lloc preciós, tranquil, idíl.lic i tots aquells adjectius que volgueu posar en una escalada fora dels llocs freqüentats.

La Karuna és una via relativament nova que aprofita tot el desnivell d'una caòtica paret farcida de contraforts, feixes i repises per poder abandonar. Ben trobada i ben resolta però té quelcom que no l'acaba de fer atractiva del tot: potser li falta ambient de paret, o més continuitat en el llargs, o ...no sé, no sé, quelcom li falta això segur.

Resta semiequipada amb les reunions muntades, amb alguns tascons, friends fins C3 (C4 opcional), aliens i algunes bagues ja fareu. Roca molt bona en general amb algun pas herbós. Part del diedre superior ja estava obert d'antic sense ternir-ne més referències.

Nosaltres hem baixat en dos rapels (40+60m) i desgrimpada sense problemes fins el bosc.

Apa! Fins aviat i preveïeu algun cordino per abandonar per si de cas.

15 anys de... la Rampes Invertides a la Roca dels Arcs.

La part esquerra de la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià és el lloc on van aflorar, amb més intensitat, les vies equipades de paret aprofitant l'espai fins l'últim metre disponible. Una de les més aconseguides és la Rampes Invertides, això i la graduació aparetment amable la fan molt freqüentada.

Dic graduació aparentment amable perque el L1 ja us ensenyarà de quin pal va el tema. Evidentment la roca gastada tampoc ens ajudarà a disfrutar-la molt però realment la via és prou maca i divertida.

Apa! Fins aviat i porteu, per si de cas, els tascons pels llargs comuns amb la Lleida.

Los Delincuentes a la Paret de les Bagasses.

Les vies que he fet darrerament no han estat massa difícils, així que l'estat de forma d'avui era una incognita per afrontar aquesta via de la Paret de les Bagasses. Almenys els dos companys amb qui hi he anat asseguraven bé la jugada.

Los Delincuentes és una molt bonica via de plaques. Tota dins el sisè grau (menys el L5 de tràmit) molt agradable d'escalar i disfrutona si es va una mica bé de grau. Almenys he pogut apretar tot i sucumbir amb algunes trampes i alguns A0's en el L4 i L6.

Ben assegurada i ben equipada (6b oblig.). Roca molt bona en general: la part final del L6 tot i ser bona no dóna massa confiança. Descens en rapel (40+45+40+50).

Apa! Fins aviat i inici comú amb l'Amanita Moscata.

15 anys de... la Musical Expréss a la Roca dels Arcs.

Fa 15 anys tancava la trilogia de vies equipades més coneguda de la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià. Després d'una i l'altra, tocava el torn a la més fàcil i repetida de les tres: la Musical Expréss.

Mirant la ressenya dóna la sensació que ha de ser fàcil però la veritat és que déu ni do del que s'ha d'apretar. La roca gastada tampoc ajuda gaire i menys mal del canto generós. El sostre del L2 destaca en difícultat per sobre dels altres, però personalment la part central és la que més em va agradar.

Apa! Fins aviat i porteu un pla B per si de cas.

Paraísos Fiscales als Puntals d'Àger i la Super Gosa a la Paret Xurulla.

Ja tenia ganes (moltes ganes) de tornar escalar i com que feia molts dies que no anàvem a les parets d'Ager, avui hi hem anat, hi hem amortitzar la jornada fent dues boníques vies.

Primer la Paraísos Fiscales als Puntals. L1 mantingut, atlètic i difícil en fred. I un L4 xulíssim en placa tècnica. La resta amb trams de tota mena. Nosaltres hem enllaçat el L2 i L3.

I de baixada, hem fet la Super Gosa a la Paret Xurulla. Escalada de placa millor com més amunt. Realment molt bona i disfrutona. Inici una mica indefinit per la dreta d'un dau calcari característic.

Les dues vies estan semiequipades i només amb alguns tascons, friends (fins C2) i aliens ja fareu. Roca bona en general a la PF amb algunes feixes (compte) i excel.lent a la SG menys el L1.

Apa! Fins aviat i combineu-les així o d'alguna altra manera... val la pena.

15 anys de... el Diedre UBSA al Penyal d'Ifach.

Des de gairebé el primer dia que vaig començar escalar havia sentit parlar de les parets de llevant i com estandard de totes elles el Penyal d'Ifach. Aquell queixal de roca damunt del mar mereixia una visita i avui fa 15 anys vam anar-hi.

El Diedre UBSA és la gran clàssica del lloc (la roca gastada ho denota) per tant, calia repetir-la. Bonica i evident, amb un rapel a la part final que li dóna el toc exòtic i un fàcil diedre final del tot espectacular.

Apa! Fins aviat i possiblement la paret més urbanita de la península, jeje!!

15 anys de... la Júlia al Puig Campana.

Mai he estat persona de fer viatges gaire llargs (digueu-m'he raro), però fer viatges penínsulars si que m'agraden. Hi ha tant per escalar i per descobrir que no cal anar més lluny. Ara farà 15 anys vaig fer-n'he un a les parets de llevant.

Els companys van proposar-m'he la Júlia al Puig Campana i cap allà vam anar. Via molt bonica i clàssica. Fissures i diedres mantinguts on destaca per sobre de tot el L2: el millor i més difícil sense dubte.

Nosaltres vam continuar per l'Esperó Central (recordo que enmig de la boira) fins trobar la baixada a la dreta per uns punts vermells i cables.

Apa! Fins aviat i precaució amb la baixada que no la recordo pas fàcil.