La Villaverde a la Paret de les Bagasses.

Grandiosa jornada d'escalada avui. Estic super content d'haver fet aquesta mítica via de la Paret de les Bagasses: la Villaverde té la fama ben merescuda i molta història a l'esquena ja que fou la primera via oberta parcialment per dalt. I no m'estranya perque en aquells anys, aventurar-se ha  obrir per baix amb aquestes plaques tant llises i tècniques s'havia de ser molt bo (i molt valent).

La famossísima placa Charter acapara tot el protagonisme de la via i diuen que allí hi havia el buril (o espit) que havia aguantat més caigudes de la península. Tot i així, actualment és el L2 el que s'endú la palma amb només tres claus i un espit i amb poques possibilitats de reforçar, compte!!

Tot i tenir les assegurances justes estan realment on més falta fan, així que podeu portar material flotant divers però potser no el fareu servir massa. La via està restaurada i les reunions tenen anelles i maillons per rapelar. Roca molt bona excepte algun tram del L3 i L4 i, molt poc gastada encara que sembli mentida.

Apa! Fins aviat i per cert... la graduació típica de la zona: apretadeta.

Patxarana a Narieda Sud.

De mica en mica vaig sumant vies a la cara sud de Roca Narieda, i ara feia molts mesos que no hi anava. Avui dins els actes de la Trobada d'Escaladors de Coll de Nargó m'hi he acostat amb un nou company d'aventures tot i que per entrar en concòrdia hem repetit la Patxarana que no en té massa d'aventura.

Via bastant bastant bonica tot i que té quelcom que no m'ha acabat d'agradat (i no sabria definir ben bé que és) . Sense dubte el diedre bavaresa de l'últim llarg és el tram més bonic de tots, però el L2 i L3 també déu ni do de lo xulos que són. Feta tota en lliure evitant  el tram de 7a per l'esquerra (curta variant de 6a+màx.).

Semiequipada amb diverses reunions a reforçar tot i que totes tenen una xapa amb anella, excepte l'R2 que te dues xapes amb anella (compte si és vol rapelar la via) . Amb alguns tasconets, friends fins C2, Aliens i diversos cordinos i bagues sabineres ja fareu. Roca molt bona i compacta en geneal, i herba en alguns punts poc importants.

Apa! Fins aviat i per baixar penseu que s'ha de pujar fins el cim del tossal i... es més llarg del que sembla, jeje!!!

L'Esperó de la Martina a Busa.

Després d'una nit espesa i boirosa (per no dir guerrera i poc romàntica, uf uf!!), ens hem llevat amb un matí igualment espès i boirós. D'aquells dies que no en donaríes ni cinc, però com que havíem quedat per anar a escalar ve ho teníem que provar.

I per no complicar-nos la vida hem anat a la bonica i ràpida Esperó de la Martina al sector del mirador de Busa (el mirador de la cara sud). On destaquen els L2 i L3 com els més mantinguts i d'escalada molt agraïda.

Ben equipada i ben assegurada on amb un grapat de cintes en tindreu de sobres (alguna llarga). Roca molt bona i graduació original excessivament inflada, a la proposta que us faig l'he baixat mínim un grau.

Apa! Fins aviat i "parabolacos" del 12 a les reunions... no perilla que s'arrenquin, no!!

Nova via. Nou Mesos Després a les Roques de Magaró.

Bona i llarga jornada d'escalada i d'obertura a Abella de la Conca. Tot i que això d'obertura em té una mica intrigat ja que he trobat tres pitons i un espit a la part alta sense conexió ni sentit amb alguna altra via (si algú sap quelcom serà d'agraïr).

La Nou Mesos Després és una bonica i variada via... encara diria més, moooolt variada: xemeneies, plaques, fissures, algun tram de diedre i destacant per sobre de tot un offwitch a la sortida de l'R1 del tot selectiu, obligat i difícil (però compte que la placa del L4 també se les porta).

 La via a quedat poc equipada en general però amb tascons, friends (fins C4), Aliens, bagues i cordinos us ho podeu assegurar perfectament (excepte l'offwitch esmentat). Roca molt bona menys l'inici i el final, i molts blocs (algun inestables) en diversos trams. Jardí inevitable a mitja via.

Per baixar val més que tingueu un bon instint i que no us facin por les desgrimpades: primer carenejar uns 100m cap a l'oest i desgrimpar pel vessant nord fins un petit bosc penjat on heu d'acabar trobant una instal.lació de rapel (30m) d'una alzina (preveure baga). Molta molta precaució que és tot molt abrupte i caòtic. I sinó, aneu fent rapels d'arbres (dos o tres ben bé).

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.

Feliç com un anís.

Estic content, feliç, emocionat i enormement agraït als que avui han celebrat amb mi aquesta petita efemèrida: moltíssimes gràcies, de tot cor!!!. Avui fa vint anys que em vaig iniciar en el món de la vertical (més de mitja vida, uf uf!) i tenia moltes ganes de celebrar-ho.

I quina millor manera de fer-ho que seguint les passes d'aquell 12 d'Octubre del 1995: que lluny queda i tant de bo segueixi allunyant-se ...amb salut, força i alegria.

Apa! Fins aviat i felicitar-vos també a vosaltres que el blog a fet cinc anyets ...amb més de 160.000 visites (Déu ni do!!).

Demasiado lejos para ir andando a la Paret de les Bagasses.

Bona jornada d'escalada a Terradets on pensava que passaria calor però la temperatura a estat perfecta. I per estrenar la temporada del Montsec, una bonica via a les Bagasses: la Demasiado lejos para ir andando.

Tot i que diuen: -Muy equipada y divertida-, jo més aviat diria: - Bien equipada y agradable-. Tot i que els L4 i L5 també són difícils, el L2 és el que s'endú la palma amb dos o tres metres obligats, fins i tècnics. Diuen 6b... jo crec que més.

Amb 11 cintes + R. (alguna de llarga) ja fareu. Roca molt bona amb alguna crosta o bloc anecdòtic, i poc gastada excepte els passos més difícils del L2 i L5. Per mi, lo millor de la via és el L4. Nom a peu de paret.

Apa! Fins aviat i a la reunió de la falsa feixa hi ha un buril sense xapa, tingueu-ho en compte... les altres amb quatre espits.

15 anys de... la Carnestoltes a la Bruixa.

La Carnestoltes a la paret de la Bruixa de Font Ferrera era de les últimes vies que em faltaven per tenir-les totes repetides i fa 15 anys vaig posar-hi fil a l'agulla. Suposo que l'exigent inici de via sempre m'havia fet respecte i per això l'anava deixant i deixant.

Al final, va complir amb les expectatives i vaig suar de valent. La resta ja és més tranquil però amb una sortida de l'R2 que torna a posar-te en atenció.

Apa! Fins aviat i ...hauria de tornar-la a repetir... algun voluntari.

Nota (del 18 de Novembre de 2016): Torno a repetir aquesta bonica via de la Paret de la Bruixa i res ha afegir que no hagi comentat.
 

Actualitzo la ressenya, així que si voleu us la podeu tornar a descarregar.