Via del Gran Sostre a la Serra de Sant Joan.

Des del dia que van obrir la Via del Gran Sostre a la Serra de Sant Joan que s'en va anar a la llista de pendents i des de llavors fins avui he intentat anar-hi unes quantes vegades però per una cosa o per una altra sempre canviavem de lloc. Finalment, després de dos anys de no pujar a Montanisell l'hem fet i disfrutat sota un magnífic cel blau.

Bonica via on destaca per sobre de tot l'immens sostre (a 45º) totalment equipat del L4, amb un ambient especial a la reunió respectiva. La resta no és tant espectacular però amb algun tram prou bo (fissura del L3). Pot fer-se tota en lliure (menys el sostre) amb una dificultat màxima de 6c (no obligat).

Reunions equipades i llargs semiequipats, sobretot els passatges de sisè grau. Cal dur friends fins C2, Aliens, alguna xapa recuperable i bagues sabineres (tascons opcionals, nosaltres els hem passejat). Roca molt bona en general amb alguns blocs sospitosos en el L1. Algun tram herbós en diferents punts però no massa emprenyadors.

Apa! Fins aviat i descens pel coll de l'esquerra amb un rapel de 20m i després un tram de corda fixa.

I arriba el Novembre....

Arriba el Novembre i amb ell el cicle de projeccions organitzat pel Centre Excursionista del Solsonès. Quatre dissabtes al vespre per quatre projeccions, cadascú a la que més li agradi.

Des del CES, també hi haurà un petit homenatge al Xuxe que ens va deixar el passat mes de Febrer.

Apa! Fins aviat i ...tot de gratis, eh?

La Villaverde a la Paret de les Bagasses.

Grandiosa jornada d'escalada avui. Estic super content d'haver fet aquesta mítica via de la Paret de les Bagasses: la Villaverde té la fama ben merescuda i molta història a l'esquena ja que fou la primera via oberta parcialment per dalt. I no m'estranya perque en aquells anys, aventurar-se ha  obrir per baix amb aquestes plaques tant llises i tècniques s'havia de ser molt bo (i molt valent).

La famossísima placa Charter acapara tot el protagonisme de la via i diuen que allí hi havia el buril (o espit) que havia aguantat més caigudes de la península. Tot i així, actualment és el L2 el que s'endú la palma amb només tres claus i un espit i amb poques possibilitats de reforçar, compte!!

Tot i tenir les assegurances justes estan realment on més falta fan, així que podeu portar material flotant divers però potser no el fareu servir massa. La via està restaurada i les reunions tenen anelles i maillons per rapelar. Roca molt bona excepte algun tram del L3 i L4 i, molt poc gastada encara que sembli mentida.

Apa! Fins aviat i per cert... la graduació típica de la zona: apretadeta.

Patxarana a Narieda Sud.

De mica en mica vaig sumant vies a la cara sud de Roca Narieda, i ara feia molts mesos que no hi anava. Avui dins els actes de la Trobada d'Escaladors de Coll de Nargó m'hi he acostat amb un nou company d'aventures tot i que per entrar en concòrdia hem repetit la Patxarana que no en té massa d'aventura.

Via bastant bastant bonica tot i que té quelcom que no m'ha acabat d'agradat (i no sabria definir ben bé que és) . Sense dubte el diedre bavaresa de l'últim llarg és el tram més bonic de tots, però el L2 i L3 també déu ni do de lo xulos que són. Feta tota en lliure evitant  el tram de 7a per l'esquerra (curta variant de 6a+màx.).

Semiequipada amb diverses reunions a reforçar tot i que totes tenen una xapa amb anella, excepte l'R2 que te dues xapes amb anella (compte si és vol rapelar la via) . Amb alguns tasconets, friends fins C2, Aliens i diversos cordinos i bagues sabineres ja fareu. Roca molt bona i compacta en geneal, i herba en alguns punts poc importants.

Apa! Fins aviat i per baixar penseu que s'ha de pujar fins el cim del tossal i... es més llarg del que sembla, jeje!!!

L'Esperó de la Martina a Busa.

Després d'una nit espesa i boirosa (per no dir guerrera i poc romàntica, uf uf!!), ens hem llevat amb un matí igualment espès i boirós. D'aquells dies que no en donaríes ni cinc, però com que havíem quedat per anar a escalar ve ho teníem que provar.

I per no complicar-nos la vida hem anat a la bonica i ràpida Esperó de la Martina al sector del mirador de Busa (el mirador de la cara sud). On destaquen els L2 i L3 com els més mantinguts i d'escalada molt agraïda.

Ben equipada i ben assegurada on amb un grapat de cintes en tindreu de sobres (alguna llarga). Roca molt bona i graduació original excessivament inflada, a la proposta que us faig l'he baixat mínim un grau.

Apa! Fins aviat i "parabolacos" del 12 a les reunions... no perilla que s'arrenquin, no!!

Nova via. Nou Mesos Després a les Roques de Magaró.

Bona i llarga jornada d'escalada i d'obertura a Abella de la Conca. Tot i que això d'obertura em té una mica intrigat ja que he trobat tres pitons i un espit a la part alta sense conexió ni sentit amb alguna altra via (si algú sap quelcom serà d'agraïr).

La Nou Mesos Després és una bonica i variada via... encara diria més, moooolt variada: xemeneies, plaques, fissures, algun tram de diedre i destacant per sobre de tot un offwitch a la sortida de l'R1 del tot selectiu, obligat i difícil (però compte que la placa del L4 també se les porta).

 La via a quedat poc equipada en general però amb tascons, friends (fins C4), Aliens, bagues i cordinos us ho podeu assegurar perfectament (excepte l'offwitch esmentat). Roca molt bona menys l'inici i el final, i molts blocs (algun inestables) en diversos trams. Jardí inevitable a mitja via.

Per baixar val més que tingueu un bon instint i que no us facin por les desgrimpades: primer carenejar uns 100m cap a l'oest i desgrimpar pel vessant nord fins un petit bosc penjat on heu d'acabar trobant una instal.lació de rapel (30m) d'una alzina (preveure baga). Molta molta precaució que és tot molt abrupte i caòtic. I sinó, aneu fent rapels d'arbres (dos o tres ben bé).

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.

Feliç com un anís.

Estic content, feliç, emocionat i enormement agraït als que avui han celebrat amb mi aquesta petita efemèrida: moltíssimes gràcies, de tot cor!!!. Avui fa vint anys que em vaig iniciar en el món de la vertical (més de mitja vida, uf uf!) i tenia moltes ganes de celebrar-ho.

I quina millor manera de fer-ho que seguint les passes d'aquell 12 d'Octubre del 1995: que lluny queda i tant de bo segueixi allunyant-se ...amb salut, força i alegria.

Apa! Fins aviat i felicitar-vos també a vosaltres que el blog a fet cinc anyets ...amb més de 160.000 visites (Déu ni do!!).