La Toscanelli a la Paret de Riu Lacó.

Escalar a la paret de Riu Lacó quan fa aquests dies duals d'hivern és un plaer: sol, bona temperatura, tranquilitat, bones vistes. Avui tornava estrenar company i a ell li agrada molt anar-hi, així que cap problema per fer-ho.

Hem anat a repetir la Toscanelli (feta en solitari el Mai-09) amb el seu evident i bonic diedre, més com més amunt. Dues tirades prou boniques i verticals on podrem catxarrejar al gust.

Via poc equipada on ens caldrà un joc discret de tascons, friends fins el C2, Aliens i algunes bagues sabineres. Roca molt bona amb alguns blocs en el L1.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra sinó se us farà curta.

La Central al Roc d'en Solà.

Després d'una setmana força tupida aprofitem el dia d'avui per estrenar company i fer-lo apretar una mica a la via Central del Roc d'en Solà (espero no haver-m'he passat, jeje!!). Via feta en una ocasió (Des-08) però on no recordava practicament res.

No recordava la placa d'adherència a l'entrada de l'R1. Els passos llargs del L2 amb el forat clau ple d'herbes. I el rabiós primer terç del L3, descaradament més de 6a. Déu ni do tot plegat.

Equipada amb els Aliens opcionals (15 cintes variades + R.), reunions rapelables, ben assegurada menys l'últim llarg on els espits hi són ben justos i contats. roca molt bona i poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i mireu com estan els pins de la imatge... ni que fossin roures.

15 anys de... Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan.

L'any 2000 a Montanisell no hi havia gaires vies obertes i Con Ocho Basta la vam repetir pocs mesos després de que s'obris. Crec recordar que el company no podia caminar gaire degut a una lesió de genoll i teniem que fer vies a prop del cotxe, per tant, aquesta ens anava com anell al dit.

Quan la vam fer no hi havia tantes assegurances com hi ha ara, suposo que l'oberturista veien que la via es repetia bastant va decidir obrir alguna variant més bonica i afegir alguna assegurança. Així que els meus records no seran del tot encertats per comentar-los.

Apa! Fins aviat i suposo que algun dia l'hauré de repetir, jeje!!!

Veintegenarios a la Sud del Pedraforca.

Extraodinari és poder escalar a la Sud del Pedraforca a aquestes alçades d'any sense passar fred. Jo m'he l'hagués guardat per l'estiu vinent però el company tenia moltes ganes de fer l'última via oberta a la paret i no m'ha sabut gens de greu anar-hi ja que la via és ben maca i val molt la pena.

La Veintegenarios és un inteligent i molt ben trobat recorregut, sorprenentment tot en lliure amb un grau bastant amable. El L2 és el més difícil amb un pas d'entrada que a primer cop d'ull no saps com fer-lo però que després ja vas veient com va (una pista: remada llarga a l'esquerra).

Via equipada (14 cintes variades + R.) amb el C1 totalment opcional. Roca molt bona  (menys l'últim llarg) però que a dia d'avui li cal una bona pluja per rentar-la una mica (suposo que de cara l'any vinent estarà en òptimes condicions).

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

15 anys de... l'Esperó del Ganxo al Triangle.

Moltes vies del raconet de Font Ferrera són d'escola, o dit d'una altra manera són per aprendre i practicar noves tècniques. L'Esperó del Ganxo també ho és i com el seu nom indica és per practicar amb els ganxos però amb els espits al costat per si alguna cosa surt malament, jeje!!!!

Fa 15 anys l'ha vaig repetir i en aquest enllaç podeu trobar la ressenya. Tant mateix, si el L1 és per practicar amb els ganxos, el L2 és per homologar-se en l'escalada amb poques assegurances, tingueu-ho en compte.

Apa! Fins aviat i a disfrutar.

La Gran Enganyifa i Sol de Tarda a Busa

Si aquests dies enrera havia anat a Busa a fer un parell de vies amb només cintes per no passar por (l'una i l'altra), avui a tocat el torn a dues vies on calia dur un bon arsenal per no passar-ne. Primer hem fet La Gran Enganyifa i després la Sol de Tarda. Una combinació perfecta en que practicament necessitarem el mateix material.

De La Gran Enganyifa dir-vos que on es talla el bacallà és en el L2 i especialment a l'inici de la bavaresa (escalant en placa desplomada) i al final d'aquesta i inici del diedre on segons com arribem de petats i de material ho podem passar moooolt malament per la poca qualitat de la roca (compte). De la resta dir que el L1 ja estava obert d'antic i que el L3 és molt xulo menys la canal final on vist el panorama hem sortit per l'esperonet de la dreta (moooolt millor). Encadenada tota en lliure (màx. 6c).

I de la Sol de Tarda més benèvola que l'anterior amb un L2 en fisura (traga-friends) super estètica i bonica. Grau no massa apretat (venint de l'anterior m'ha semblat fàcil i tot) però amb un parell de passets prou picantons. Llàstima del jardí de R1.

De material en cal molt però tot flotants i només per llurs L2. En la primera: dos jocs de friends fins el C4, Aliens i bagues sabineres. I en la segona: joc de friends fins C4, doblant el C2 i C4 i triplicant el C3, dur també els Aliens i les bagues sabineres. La roca en general és bona però totes dues tenen algun tram dolent o bastant dolent.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes en tots dos casos.

Nova via. A Cau d'Orella a la Bruixa.

Sempre és un goig trepitjar el cim de la Bruixa i si és després d'haver obert una nova via encara més. Avui s'ha m'ha encès la llumeta que tenia aquesta via pendent des de l'any passat, així que hi em posat fil a l'agulla.

A Cau d'Orella puja per la dreta de tot de la paret, just allà on ja deixa de ser-ho i on els murs perden la verticalitat que la caractetitza, tot i així, el desplom del segon llarg prou us farà apretar (màx. 6c).

Via equipada (aliens opcionals) i roca bona en general però amb alguna crosta que cal vigilar i liquens a l'inici i el final que la fan una mica desagraïda. La ressenya quan l'hagi repetit que tinc que encadenar-la per confirmar el grau.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.

Nota (del 16 de Novembre de 2015): Repeteixo aquesta via en cordada (moltes gràcies per acompanyar-m'hi) per fer-hi algun retoc i confirmar la graduació.

M´he endut una escombra per netejar-la una mica però no m'ha anat pas bé així que a quedat amb el líquen autèntic i emprenyador. Mecatxís!