L'Aresta Jan al Serrat de les Garrigoses.

Última escalada de l'any i la boira matinal que hi havia aquest matí a Collbató no semblava que ens hagués de regalar una jornada tant bona com la que finalment em tingut. Em fet l'Aresta Jan del Serrat de les Garrigoses fins l'R7 però per les variants difícils. De fet, no sé exactement quin és l'itinerari primer: si el fàcil o el difícil però com que gairebé tothom fa la part fàcil per això anomeno variants als trams difícils.

Via de resalts amb còmodes reunions (menys la primera). Potser a la via li falten diversos ingredients perque sigui una autèntica escalada (ambient, verticalitat, continuitat, etç etç) però s'ha de dir que els resalts són ben xulos i sobre una roca boníssima.

Fins a l'R7, està perfectament equipada i totes les reunions són rapelables. La roca, com he dit, molt bona però compte en els replans. El L5 acaba en una petita agulla que caldrà desgrimpar (IVº) o rapelar (5m) per poder continuar.

Apa! Fins aviat i fins l'any que ve.

Bones Festes.

Any 2015 ple d'emocions fortes on les alegries han superat a les penes per golejada. I com qui no vol la cosa, aquí tornem estar, desitjant-vos unes Bones Festes i un feliç 2016.

I segur que aquest també serà mogut,com si ho veies, jeje!!!

Apa! Fins aviat i us deixo amb un parell de post que s'em van passar per alt: l'un i l'altre ...quina memòria la meva!!!!

La Gamper al Serrat de les Garrigoses.

No és que hagi fet molt fred avui però amb el dia tant enboirat que hi havia a Montserrat hem decidit ser prudents i fer un canvi de les cotes: de les altes a les baixes. Així que hem anat a repetir la Gamper al Serrat de les Garrigoses.

Via força bonica amb dues parts ben diferenciades: el pis inferior amb una columna inicial super estètica i el pis superior per uns diedres del tot exigents. Tot això unit per la canal central de la Mataratas on cal estar molt alerta per tornar enganxar al recorregut correcte (nosaltres ens hem colat a base de bé).

Resta semiequipada amb les reunions montades menys l'R2 (que potser es pot empalmar amb l'R3). Cal dur els tascons, friends (fins C2), Aliens i algunes bagues. La roca molt bona en general i excepte als replans. Algun pas herbós poc important i compte amb el penúltim llarg que és difícil i exigent.

Apa! Fins aviat i alerta amb el que diu l'anunci, si voleu passar ...sota la vostra responsabilitat.

Gutierrez lo Puto Amo i Lo Gall Pinto a la Roca Viella.

No sabem fins quan duraran però mentre ho facin benvingudes seran aquestes temperatures tant suaus que estem tenint. Avui cel blau, solet, caloreta i màniga curta a la Roca de Viella a Abella de la Conca.

Primer hem fet la Gutierrez lo Puto Amo. Vieta semiequipada on només el L4 té un cert interès, la resta ni fu ni fa. Almenys el company a pogut practicar amb els trastos.

I després, hem repetit Lo Gall Pinto. Més equipada i molt més bonica que l'anterior, sobretot la part inferior amb una roca super cantelluda.

Tot i que els posareu de manera discreta, cal dur els flotants habituals i alguna baga. Roca molt bona en tots dos casos i llàstima del jardí inevitable de mitja paret. Graduació amable en tots dos casos.

Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç de totes les ressenyes que us devia: Raspinell, Veintegenarios, Central, Toscaneli, Retrobolting, Llunàtic ve de Lluna, Nosferatu, Kashmir i Buenas Vibraciones.

La Kashmir a la Roca Gris.

A la Roca Gris de Montserrat ja no m'en queden gaires per fer de vies (crec que un parell o tres) i avui com que no teniem tot el dia hem anat a fer-ne una de ràpida que no passarà a la història per les seves virtuds ni qualitats.

La Kashmir és la de més a la dreta de totes i caldrà remontar un bon tros de canal per trobar-la, fins passada la corda fixa. Via on només destaca el L1 i el L3: l'un per brut i lleig, i l'altre per tot el contrari.

Menys el L1, està gairebé equipada i només ens caldrà els friends fins C1, els aliens, alguna baga per sabines i alguna per abandonar a les reunions (anella + baga) per acabar d'arrodonir la jugada. Roca millorant amb l'alçada amb alguna crosta delicada. Descens en rapel (dos o quatre al gust de cadascú) i poca cosa més a dir.

Apa! Fins aviat i ...ah si: compte amb les cabres i els seus bombardejos gratuits.

Nosferatu a la Falconera.

Dies de festa i dies amb molta gent a l'interior tarragoní. Per part meva han estat dies amb familia i dies d'escalada, primer esperant torn a Siurana i després al tranquil Montsant. Un indret preciós que em carrega les piles d'una manera extraodinària. Com que m'he quedat sense company a última hora (espero que estigueu millor) he anat a fer una solitària a la Falconera.

La Nosferatu és una bonica, variada i evidentíssima via que no té pèrdua. La podem dividir en dues part amb una feixa que permet escapar-nos cap el Grau de Barrots sense problemes. La part inferior segueix l'esperó esquerra de l'enorme diedre/xemeneia que ratlla la paret de dalt a baix. I la part superior ja no la defuig amb uns primers metres durs, difícils i obligats menjats per l'eura per acabar-ho d'enpitjorar, i un final aeri i sorprenent.

Via poc equipada amb reunions a reforçar. De material us caldrà els tascons (complert), friends fins C4, Aliens, cordinos i algunes bagues ben llargues (per fer el llençament de baga, ja ho veureu). Roca molt bona menys algun punt de la part inferior (compte a no tirar res que van directes al camí de Barrots). Eura a l'offwitch del L2 i un esbarzer molt emprenyador a l'R2.

Apa! Fins aviat i això si que és un pont de roca, el demés són tonteries (...recomano assajar el llençament de baga).

15 anys de... la Clàssica 1 al Triangle.

Possiblement la Clàssica 1 a la Paret del Triangle sigui la segona via més evident de tot Font Ferrera i avui farà 15 anys vaig anar-la a repetir. En aquest enllaç trobareu la ressenya.

Que sigui clàssica i evident no vol dir que sigui gaire maca: la roca discreta en el L1 i alguns passos herbosos la desmilloren més del que un voldria.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.