15 anys de... la Sui Generis a la Paret del Grau.

Fa 15 anys quan anaves a veure els llibres de piades del bar Tahussà sempre trobaves alguna novetat per anar fer. La Sui Generis a la Paret del Grau feia un temps que l'havien obert i el L1 en intimidava molt però com no podia ser d'una altra manera en hi vam posar.

Des de llavors l'he repetit tres cops més (Març 06, Oct 09 i Juny 10), però l'últim vaig salvar les cames de miracle ja que el gran bolo (tamany meló) que permetia fer un repòs al mig del L1, va arrencar-se-li al company i va anar a impactar a mig metre meu, i per sort va sortir projectat cap el costat contrari d'on estava jo, ...quan ho recordo encara se m'ericen els pèls, uf uf!

Apa! Fins aviat i la veritat ...és que cap ganes de tornar-hi.

Gest de Gestes a Busa.

Aprofitem l'assoleïada jornada d'avui per escalar que segons sembla a partir de demà el temps es gira. He anat a fer una solitària a Busa i m'ha costat molt decidir-m'he però finalment la Gest de Gestes a estat l'escollida.

La via és super evident i aprofita un bon diedre en la seva part central. Bona escalada vertical i atlètica excepte el L1 on hi ha un tram amb molta terra que resulta molt desagradable. El tram més obligat és el primer terç del L2 sobretot si no porteu friends grans: offwitch bastant arrosegat.

Dur alguns tascons, friends fins C4 i Aliens, recomanable portar un C5 o almenys doblar el C4. Roca variable a estudiar en general. Com he dit, tram amb terra i herbós a meitat del L1 (molta precaució). Encara que no ho sembli tindrem ombra fins gairebé migdia.

Apa! Fins aviat i ...per sopar ja en tindrem prou.

L'Escurçó a la Paret del Peladet.

La paret del Peladet del congost de Terradets és un lloc que no tinc massa tirada a anar-hi. Gairebé totes les vies que hi he fet m'han costat o fins hi tot m'hi he baixat. L'Escurçó no ha estat l'excepció hi hem tingut que apretar més del que la ressenya pugui semblar (ja d'entrada us dic que el grau està apretadet).

Via amb dues parts ben diferents: la inferior per unes plaques ratllades super boniques i, la superior per terreny més salvatge amb fissures i diedres. L'artificial està equipat amb peces varies però per arribar-hi s'ha de tibar d'una llastra que no fa massa bona cara, precaució. Per la resta, no hi ha problema.

Semiequipada i restaurada, amb totes les reunions amb parabolts amb anella menys la cimera que és una sabina. Cal dur els friends fins C2, Aliens i cordinos varis per treure palanca a diversos claus. Roca molt bona a baix i mediocre a dalt amb algun pas herbós. Descens en rapel (preveure baga extrallarga per la sabina del cim) i precaució amb les diagonals.

Apa! Fins aviat i ombra màxim fins a migdia.

L'Electric Ladyland a la Paret de l'Aeri.

Cada vegada s'allarguen més les temporades estiuenques, i és que aquestes temperatures conviden a buscar l'ombra (diuen que s'acaba... vejam vejam). Avui hem anat a la clàssica Electric Ladyland de la Paret de l'Aeri de Montserrat on en algunes reunions hi ha un autèntic arsenal de xapes històriques.

Potser tenia masses expectatives creades a la via i per això m'ha decepcionat una mica. L'únic tram que realment m'ha agradat a estat la mítica bavaresa d'infart, extraprima i que desafia la gravetat d'una manera sorprenent. La resta, massa terreta als cantos i massa romos pel que estava acostumat en altres vies de la paret.

Tot i que està gairebé equipada ens caldràn els tascons (discret amb algun de molt prim per escanyar un buril), friends fins el C3, Aliens, algun cordino i una mica de material de fortuna per si de cas. Està practicament restaurada amb totes les reunions amb parabolts. Al sostre caldrà equipar algun pas i vigilar que no peti res del que hi ha. Per damunt del sostre molt ambient, verticalitat i reunions penjades.

Apa! Fins aviat i a qui se l'hi arrenqui la llastra, apart d'un bon "susto" serà la riota de tots els escaladors... que ho sàpigui, jejeje!!

La Libertad Provisional a la Paret de Diables.

La Libertad Provisional a la paret de Diables de Montserrat ni molt menys estava a la llista de futuribles i encara menys a la de favorites, però quan tens dos companys que t'estan empaitant des de fa no sé quan, se t'acaben les excuses i no queda més remei que anar-hi.

Via difícil, aèria i amb molt ambient. La combinació d'assegurances antigues i justes, escalada fina i amb poca presa i el grau propi de la via, fa que vagis molt tens des del primer fins l'últim metre. Destaca el L4 com el més obligat (i sense possibilitat de trampa), l'adrenalític sostre amb molts passos horitzontals i la bellesa de tota la part superior.

Nosaltres duiem els Friends (fins C2) i els Aliens, i hem anat col.locant alguna coseta de forma molt discreta, afegiu també alguns tascons petis/mitjans. Recomanable dur un bon assortit de mosquetons per les reunions (entre 5 i 8 burils). L'estat aparent dels burils és bo, amb algun de més apurat al final del sostre. Roca bona a baix i molt bona a dalt (amb el permís d'una llastra precària a l'inici del L8). L1 i L2 bruts i herbosos.

Apa! Fins aviat i millor anar una mica sobrat... hi ha algunes bones castanyes.

Nova via. Furgant a la Ferida a Narieda Oest.

Feia temps que em rondava pel cap la idea d'obrir una via a la part inferior de Narieda oest i aquest estiu he anat aprofitant l'ombra matinal per donar forma a aquesta nova via: Furgant a la Ferida.

A part de dur-m'he molta feina a netejar, ha quedat una via prou difícil i amb les assegurances al lloc. Tot i així han anat sortint cantos, fissures, esquerdes i ponts de roca en els llocs més inesperats. Només el L3 per salvar una feixa desmereix, però els altres són molt bons. Llàstima que en l'últim hi haurà un tramet que no és podrà fer en lliure.

La via a quedat semiequipada amb alguna reunió a reforçar. Cal dur tascons (petits i mitjans), friends fins C3 + Aliens (C4 i Alien blau opcionals pel L1), un bon assortit de cordinos i ganxo ample per si de cas. Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L3) i molta terra que confio s'anirà rentant i netejant. Descens rapelant fins la feixa i després caminant cap a l'esquerra o seguir rapelant per la Puretón. Ja us faré la ressenya quan la pugui repetir amb cordada. A qui dels meus contactes li tocarà el rebre?

Apa! Fins aviat i de moment donar les gràcies a qui ja ha llepat en els dos primers llargs, jeje!!

Nota (del 28 d'Octubre de 2016): Repeteixo integrament aquests bonica via per deixar-la enllestida per les possibles repeticions.

Felicitar el company que la tret tota en lliure i a vista, fins i tot un tramet de l'últim llarg que em pensava que no es podria (parabolt una mica desubicat), chapeau!

I finalment la ressenya. Procureu que estigui sec el L1 i ombra fins a migdia.

Mossén Cinto al Dàtil i El Llunàtic a l'Esquelet.

Aquest matí el temps no estava per gaires alegries a Montserrat, encara sort que ha anat a millor per comptes de pitjor. Sigui el que sigui i després de tants dies de no anar-hi el clatellot a estat contundent tant a la Mossén Cinto del Dàtil com a El Llunàtic de l'Esquelet.

Escalades tipicament vuitanteres amb el grau desfasat i les assegurances justes, si a més afegim que els burils ja tenen els seus anyets, el resultat no convida a apretar massa en lliure. Ah! i per acabar-ho de rematar la roca, que tampoc acaba de ser perfecta i de tant en tant vas tenint algun espant.

Porteu unes quantes cintes, alguna xapa recuperable (Llunàtic) i algun Alien (Mossén). Reunions de quatre a sis burils una mica incòmodes en general i descens rapelant pel vessant nord.

Apa! Fins aviat i tingueu en compte això... si entreu abans no pagueu, però si marxeu abans també us cobraran.