15 anys de... l'Esperó Albir Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses.

Durant tots aquets anys escalant he tingut jornades de tot tipus, i la d'avui fa 15 anys a Terradets repetint l'Esperó Albir Vidal Farreny la recordo freda, especialment freda... encara diria més, molt freda. Dels dies que he passat més fred escalant. Recordo que només tenia ganes d'arribar a la falsa feixa per escapar d'aquell infern gelat.

Amb aquestes circumstàncies la percepció que vaig agafar de la via és totalment esbiaixada i segurament no s'adiu a la realitat, per tant, us donaré poques referències i poca informació. Tot i així, m'atrebeixo a dir sense por a equivocar-me que el L2 prou us farà apretar.

Apa! Fins aviat i... algun voluntari per fer-la sencera?

Nova via. La Revolució dels Somriures a La Corriu.

Paret de modesta alçada enclavada en un dels indrets més bonics i tranquils de la comarca (i espero que segueixi així durant molts anys). De mica en mica s'hi van obrint vies i, avui, ja n'hi ha una més: la Revolució dels Somriures.

Via atrevida amb les assegurances justes i en diversos trams difícil de posar-n'he. Estic segur que prou us farà treballar i escalar tranquils i concentrats. Tots els llargs tenen la seva dosi revolucionària (potser el L3 sigui el més benèvol).

Us caldrà friends fins C1 i els Aliens, així com alguna baga o cordino (tascons petits opcionals). Roca en general bona però amb còdols dubtosos en tot el recorregut i molt bruta de terra i líquen (te el seu rollo escalar així).

Apa! Fins aviat i l'R1 l'hem trobat muntada... haurem d'investigar.

Nota (de 20 d'Abril de 2018): Repeteixo aquesta bonica, estètica i difícil via per apurar tot el que durant l'obertura no vaig poder fer, tot i així, l'entrada al diedre del L1 a quedat un pas d'A0 (llàstima).
 

El company m'ha dit que destaqui sobretot l'exposició del final del L2... aquí queda anotada. I per acabar la ressenya. Que la disfruteu (potser algun dia l'allargarem un llarg més, ja ho veurem, jeje!)

 

Directa al Peladet al Peladet Oriental.

Ja tenia ganes de tornar a fer una mica d'escalada i, anar a respirar la calma (total) de Rúbies sempre és un goig. Avui he fet una via que tenia a la llista des de feia bastant de temps: la Directa al Peladet, de les millors de la paret.

Via vertical i mantinguda on només desmereig el final del L2 (herbós) però la resta és ben bonic i variat. Inici evident pel diedre més marcat de tota la paret i on ja tindreu la primera apretada que en fred es deixa sentir.

Semiequipada amb les reunions equipades o amb alzines de bones proporcions. Cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general però amb diversos trams o blocs a vigilar en tots els llargs.

Apa! Fins aviat i tirades llargues... tingueu-ho en compte.

15 anys de... l'Anarcoma i l'Obsessió Continua a les Moles del Don.

Els Estrets d'Arnes és un lloc preciós per fer-hi una excursioneta i les parets del costat per fer-hi unes escalades. Avui fa 15 anys, aprofitant el pont de Tots Sants vam acostar-nos-hi a fer aquest parell de boniques vies.

Primer l'Anarcoma, a la dreta de l'evident diedre de la Sam Belluga. I després l'Obsessió Continua més a la dreta encara. Vies paral.leles de característiques molt similars amb uns llargs central difícils en lliure... almenys aquest és el record que en guardo.

Vies equipades sense excés per apretar al gust sobre una roca bona i presa petita en general. Potser la segona una mica més obligada que la primera. Descens en rapel.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya.

15 anys de... la KRT a la Roca dreta de les Valls.

Tots Sant de 2002, avui fa 15 anys, vam decidir anar per primer cop als bonics Ports de Beseit. La tria era enorme però ens vam decantar per una ultraclàssica del lloc, la K.R.T. a la Roca dreta de les Valls. Molt bonica via que en guardo un record excel.lent.

Tret del L1 que t'agafa en fred on crec que gairebé tothom puja en artificial, la resta és bastant més escalable sense regalar res en cap moment. Linia amb una estètica fora de sèrie sobre una roca de primera (segurament una mica gastada hores d'ara). Compte amb les reunions intermitges i a les vies veïnes.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

Super Crack a Busa.

Mentre caminava pel peu de la paret sud de Busa camí de l'escalada del dia, un petit descans m'ha fet mirar enrera just a l'inici de la descomunal i tètrica fisura de la Super Crack. Així que no m'he pogut resistir i he començat a preparar el material.

Un cop en acció ja no ha estat tant bonic com des de baix i l'escalada s'ha tornat lenta i meticulosa per culpa de la roca i de les poques possibilitats d'assegurar-se convenientment, tot i així, he anat fet i la cosa a sortit perfecte amb un sol llarg de vuitanta metres, al límit de la corda, i només deu punts d'assegurança...uf uf!!

Via molt poc equipada on caldrà algun tascó, friends fins C4 o més, Aliens i alguna baga. Roca dolenta en conjunt i on cal dominar el tema. Escalada vertical amb grau mantingut i trams d'empotrament.

Apa! Fins aviat i ...tot i així te el seu encant, jeje!!

Ah. I per acabar voldria comentar que la primavera de l'any passat és va arribar a un acord amb el propietari dels terrenys de la paret sud ( des de l'Agulla Rodona fins l'Esperó NAN) per pacificar la zona durant els mesos de Desembre, Gener i Febrer per així poder-hi desemvolupar les activitats tradicionals de pagès. Estaria bé respectar-ho, gràcies.

Nota: Davant d'algun comentari escrit en aquest post, m'he entretingut a contar en un 'excel' les vies que hi ha a Busa des de l'Agulla Rodona a l'Esperó Nan (sud) i també les de més a l'esquerra des de la Punta de la Guàrdia fins a l'Agulla Rodona (sud+), per anys i per oberturistes.

A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions que vulgui però jo entenc perfectament l'emprenyada del propietari (i tant fa que sigui nou com vell, no deixa de ser el propietari). Per cert, crec que encara falta alguna via.

Benvinguda República.

Ja sé que aquest és un blog d'escalada però davant un fet tant trascendent com aquest, per lo bo i per lo dolent, no puc deixar de penjar un petit post per donar la benvinguda a la República Catalana.

Crec que valdrà la pena lluitar per ella ja que l'alternativa NO és gens encoratjadora vist lo vist, fet lo fet i sentit lo sentit... al cap i a la fi no conec cap revolució que no hagi trencat la legalitat en algun moment o altre.

Apa! Fins aviat i ara més que mai... foc a l'obaga.