Camí de Llàgrimes i Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Seguim amb confinament comarcal uns dies més (tot i que alguns se les pensen totes, jeje!!). Per part meva segueixo empapant-me de fragància solsonenca i no m'en canso. Avui, altre cop a la Móra Comdal repetint la Camí de Llàgrimes i l'Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.

Vietes molt fàcils i ràpides. Bones per coneixer l'entorn i veure que la roca és millor del que sembla. Amb lo fàcils que són i l'equipament que hi ha (gairebé) pot dir-se que estan equipades, però algun Alien i friends fins C1 us poden anar bé.

Apa! Fins aviat i sigueu discrets i respectuosos amb el bestiar ...i el pagès.

Alpinisme de Secà a la Paret de Riu Lacó.

La paret de Riu Lacó sempre té sorpreses amagades i, certament, mai em canso d'escalar-la. Avui he repetit l'Alpinisme de Secà una via molt poc divulgada que m'ha fet ballar una mica el cap per si anava bé o no. Oberta sense expansions i amb bon criteri que tot i la modesta alçada mereix un reconeixement, enhorabona a l'oberturista. 

Ben vertical amb trams atlètics, sobretot l'inici de via i, bones fisures per surfejar al màxim. Roca molt bona en general. Cal dur tascons (discret), friends fins C3 (opcional repetir el C2), Aliens i algunes bagues. La reunió intermitja cal reforçar-la.

Apa! Fins aviat i la ressenya per que la disfruteu... ep! no us confongueu amb la del Montroig, que és una altra Alpinisme de Secà.

La Nordmal i l'Esperó de la Martina a la Mòmia i al Pinacle.

Aquests dies estem de carnaval però, com no podia ser d'una altra manera, adaptat a les circumstàncies. I també seguim adaptant-nos pel que fa a l'escalada, però com que la comarca és generosa ens em tornat a perdre per la Móra Comdal: avui la Nordmal a la Mòmia i l'Esperó de la Martina al Pinacle (sector Mollons).

La primera l'he fet per atzar i al ser cara nord, avui estava molt humida però vaja... via bastant bastant mediocre. Res a veure amb la segona (l'Esperó de la Martina) que l'he trobat francament bonica i estètica. Un petit regal en aquesta vall de còdols voladors.

De les dues vies, la primera és menys i la segona és més: Equipament, qualitat de roca, bellesa, etc. Descens en rapel per elles mateixes i molt important trobar bé l'inici del camí d'aproximació des de la pista forestal on deixem el cotxe (fites i marques vermelles en els pins) sinó pot ser una bona selva mediterrània (repeteixo, molt important).

Apa! Fins aviat i haurem de seguir explorant la zona... que sempre començo deambulant com un zombi.

El Noi de la Bertolina a Busa.

Això és el que passa quan portes massa dies tancat al municipi sense poder sortir escalar: pillada en tota regla avui a Busa, neu i fred a dojo (sobretot fred, uf uf!). Però ho sabíem. Sabíem que només teníem el matí i que a migdia havíem d'estar fora de la paret però s'ha avançat una horeta i em pillat (ves, que hi farem).

Hem anat a fer El Noi de la Bertolina al sector de la Moreria (fora de la zona de moratòria de la cinglera sud). Via guapa, vertical i difícil, sobretot el L1 amb una entrada en A1 prou piquent i llàstima que el L3 no l'haguem pogut disfrutar tal i com es mereixia perque prou es veia xulo.

La via està semiequipada i cal dur algun tascó petit, friends fins C4, Aliens i alguna baga ben llarga. Roca molt bona en general. El grau original l'he trobat una mica apretat però amb el fred ja sé sap que tot és més difícil.

Apa! Fins aviat i recordar que la moratòria encara és vigent tot el que queda de mes de Febrer.

Marià Garriga a la Paret del Silenci.

Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.

La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.

Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.

Duatló (variant escalada).

Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.

Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.

Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!

Amb ganes de roca.

Amb moltes, massa, ganes de roca. I només falta trobar un tros de bloc dins al municipi per enfilar-nos-hi. Més fer el tonto que cap altra cosa, jeje!!

Que llarg s'està fent, renoi!!! I els dies que falten. Suposo que contents podem estar que ens deixin sortir a passejar i fer esport. Tot i així, haurem de buscar una solució dins les possibilitats que ens donen, no?

Apa! Fins aviat i ànims a tots.