15 anys de... la Via de la Irina a la Paret de l'Obaga Negra.

A les profunditats del vessant sud de la Serra del Verd hi ha un seguit de contraforts rocosos que vistos de lluny semblen meres puntes de roca entre canals. Però vist de prop et dónes compte de les dimensions reals i, un exemple és la batejada com a Paret de l'Obaga Negra on un bon amic va començar a obrir una via i avui farà 15 anys vaig ajudar-lo a acabar-la.

La Via de la Irina aprofita el lògic esperó est de la paret en una escalada fàcil i desequipada. Recordo que la línia era ben elegant però la roca acompanyava ben poc. Una autèntica llastima. El que sí és ben bonic i salvatge és l'entorn: poc trepitjat i on cal un bon instint d'aventura.

Apa! Fins aviat i per arribar-hi potser també us serà útil un bon vehicle, jeje!!

Integral Hispano Suècia a la Prenyada.

Tenia ganes de tornar anar per la zona de St. Benet a Montserrat i com que l'any passat van restaurar la Ludwig Casanellas al contrafort de la Prenyada, doncs hi hem anat a treure el cap. Així doncs, el sumatori d'aquesta i l'Aresta GAM formen la clàssica Integral Hispano Suècia. Una manera ben bonica de pujar a la Prenyada des de baix.

La Ludwig i la GAM no tenen res a veure: la primera gairebé equipada i la segona gairebé desequipada. Només comparteixen l'elegància del traçat, algun pas picantó, la bona roca i la bellesa de l'entorn. Destacar que ha quedat alguna peça antiga entre parabolts (recomanable una xapa recuperable) i la falta (possiblement) d'algun clau a l'aresta.

Dur un bon grapat de cintes (només pel L2), tasconets discret, friends fins C3, Aliens i bagues primes per merlets. Es col.loca poc però variat i en funció del grau de cadascú podeu treure llast. Roca bona. Reunions bones i possible variant directa en el L1.

Apa! Fins aviat i  inici en el mateix camí, en una llastra caiguda característica.

15 anys de ... la Via Normal i la Fisura Ossiris al Roc Punxut.

Des de ben petit, cada vegada que pujava per la carretera de Coll de Port (direcció Tuixent) la vista buscava un petit roc que apareixia com per art de màgia enmig del bosc. Amb el temps i justament avui fa 15 anys, vaig decidir fer-hi parada per repetir la desconeguda via normal i obrir una vertical fisura al vessant oest.

Com que no sabia l'existència de cap ressenya de la Via Normal vaig fer aquesta i, a més a més, vaig afegir-hi la Fisura Ossiris del vessant oest. Unes vies tant romàntiques com curtes però amb un paisatge sublim.

Apa! Fins aviat i bones fotos des de la carretera si busqueu l'angle i la llum escaïent... sort.

Malalts de Roca a la Paret del Devessó.

Feia temps que no anava a Malanyeu i, avui, de retorn a casa he fet una fugaç parada per repetir la Malalts de Roca a la Paret del Devessó.

Vieta fàcil, ràpida i amb multitud de cordinos llaçats en sabines, sabinetes, troncs secs, ponts de roca, nusos empotrats a mode de tascó i algun parabolt. Equipada sinó teniu prejudicis i sinó afegiu flotants al gust a l'arnés.

Apa! Fins aviat i roca bona... això sí.

Infiltrats a la Paret de Riu Lacó.

Les inexpugnables plaques de la paret de Riu Lacó ja no ho són tant. La juventud puja molt forta i res els sembla impossible. Una clara mostra és aquesta nova via: la Infiltrats, just a l'esquerra de la clàssica Regal de Reis i sortint per la Gimseng (que per un moment em temia el pitjor però no, jeje!!).

Les tres seccions difícils d'aquesta via són un autèntic infern de placa (no encadenats ni de broma) la resta més agraït del que pugui semblar a primer cop d'ull. D'aquestes tres seccions, la primera pot trampejar-se amb un Ae molt llarg, el segon amb algun passet d'A1 (pont de roca petit i merlet respectivament) i el tercer torna a ser en Ae. En lliure us haureu d'encomanar a st. cantell petit i a sta. adherència, de fet, el 7a encara ara no sé com es pot fer.

Per tant, bonica via semiequipada amb assegurances justes i a lloc. Per la versió lliure amb friends (fins C1) i Aliens ja fareu i, per la versió trampejar afegiu algun tascó petit, cordino prim i antena. Roca moooooolt bona, compacta i amb poca presa.

Apa! Fins aviat i dir-vos que no serà l'última via de placa infernal... algunes estan apunt de veure la llum.

La Vela a Busa.

Aquest matí el pla no estava definit i, entre el pupurri de vies que hem anat verbalitzant La Vela de Busa és la que ens ha fet més gràcia. Tot i que encara està pendent d'obrir-se l'últim llarg, la via, sense ser lletja, tampoc és de les maques. 

El L1 prou xulo i amb trams atlètics, L2 amb passos llargs en l'artificial i un clau que belluga (i acabarà saltant) i L3 de vigilar. Dur flotants fins el C4, roca a controlar i com que no em vist clara la sortida (de fortuna) al cim, hem fet dos rapels i a terra.

Apa! Fins aviat i de moment NO faré ressenya..

15 anys de... la Barrio Sésamo a l'Agulla de l'Aritjol

La ressenya de la Barrio Sésamo a l'Agulla de l'Aritjol de Montserrat tenia una pinta irressistible i avui fa 15 anys ens vam ajuntar dues cordades per anar-la a fer. Nosaltres vam fer aquesta i els companys la del costat (sensiblement més difícil).

Recordo que ens va fer un dia lleig i gris, d'aquells desagradables per escalar pel poc tacte als dits. Sort de la roca (ben bona en general) i de les xapes (tot i que espaïades). Trobareu informació abundant per la xarxa.

Apa! Fins aviat i us deixo la meva proposta de ressenya.