La Pedrà al Pla de Sòbol.

Fa temps, en un d'aquells dies que vas saltant de blog en blog vaig trobar una escadussera informació d'aquesta remota via als confins del Pla de Sòbol. Perduda dins la pila de ressenyes de l'escriptori, avui ha tornat apareixer i cap allà ens em encaminat.

Després de rastrejar el peu de paret sense res a la vista, m'he enfilat per on la lògica deia que havia de començar i 'voilà': un espit sobresortint de la vertical indicava l'itinerari a seguir, el bonic itinerari a seguir. Després d'un inici trencat, amb molsa i gens encoratjador, la cosa a millorat notablement amb un L2 d'escàndol.

Vieta equipada on calen 8 cintes variades + R. i un parell de bagues pels vegetals del començament. Recomanable un C0.75 (o similar) per un bon 'aleje' entre les dues primeres xapes, la resta ja correcte. Roca molt bona, molt poc tocada i menys l'inici a vigilar. Aproximació en una horeta des de Fonts Fenerals i fins al final del Pla de Sòbol, descens per la canal que s'endevina des del cim.

Apa! Fins aviat i ha desprogramar després de pluges.

Visites Inesperades a la Roca Subirana.

L'agenda setmanal i la coincidència de dates em porta a repetir la Visites Inesperades a la Roca Subirana, 15 anys justos després de la seva obertura, en que pocs records en guardo.

Vieta de dos llargs ben bonica i amb les assegurances justes i a lloc. Només en el L1 té un pas que cal saber llegir, la resta ben fàcil. Roca bona i millorant amb l'alçada. Us deixo l'enllaç de la ressenya panoràmica que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i amb aquesta via tanco un seguit d'entrades que us he fet sobre aquest bonic mirador de Sant Llorenç de Morunys.

15 anys de... l'Aresta Oest a la Roca Subirana.

Fa uns dies us presentava la popular Via de la Broca a la Roca Subirana i, avui, l'Aresta Oest oberta fa 15 anys. Vieta amb un interès molt relatiu però que prestava per ser oberta gràcies a l'altiva cresta somital de la roca.

Només el resalt d'entrada té una mica de dificultat i alguna repetició ja es va encarregar d'afegir-hi una expansió més. Actualment, l'alzina de l'R1 s'utilitza per fer el rapel de descens cap el vessant sud (35m) però si no es vol, pot fer-se caminant pel darrera i retornar a peu de via (precaució).

Apa! Fins aviat i la ressenya la trobareu a l'enllaç de la Via de la Broca.

La Bages a la Paret del Devessó.

Avui tocava deixar els friends a casa, i només agafar les cintetes i la corda 'friky' per fer una autèntica escalada comercial a la Bages de Malanyeu.

Part inferior ben xula amb un L2 mantingut i tècnic que, en lliure, prou us deixarà satisfets. La resta és l'excusa per arribar a dalt. Roca molt bona menys els últims metres de via per uns blocs sospitosos que millor no testar.

Apa! Fins aviat i possibilitats d'escalfar motors en alguna vieta esportiva del costat tal i com hem fet nosaltres.

La Insubmissió al Serrat dels Monjos.

Dia rúfol que no acompanyava per fer grans floritures. I jo, avui també tenia el dia rúfol, d'aquells on no trobaria arbres al bosc (Mare de Déu, senyor... quina espesor!!), sort que hem escollit una via fàcil per sortir del pas: la Insubmissió al Serrat dels Monjos amb aquell rovell autèntic dels traçats clàssics.

Vieta prou bonica tenin en compte que NO hem fet la canal de sortida original, i ens hem escapat mitjançant el (ja) popular rapel. Poc a destacar en general, trobareu informació extensa per la xarxa. Com a molt dir, que valdria la pena començar a pensar en reforçar les reunions amb quelcom més modern per evitar ensurts.

Semiequipada amb assegurances justes, cal dur friends fins C2, Aliens i algun tascó petit per reforçar les citades reunions. Roca bona en general i menys el rostoll del L2. Existeixen tres possibles sortides al cim: l'original per la canal, per la Psicoanàlisis pel diedre o per la Planetes Transparents a l'altra banda de la canal. Totes tres ben rostolleres.

Apa! Fins aviat i inici comú amb El Último Sueño, nom escrit damunt un pedestal.

15 anys de... la Via d'Esquerres al Roc d'en Solà.

El potencial rocós de la part occidental del Roc d'en Solà a Perles és ben notori. Fa 15 anys vaig posar la mirada en una enllaçada de plaques a l'esquerra de La Balena Blanca i el Petit Príncep. Territori que pensava que estava sense explotar i no va ser exactament així.

Estic prou satisfet de com va quedar la Via d'Esquerres, oberta en solitari i repetida en cordada un parell de mesos després (Mar-10). Gairebé equipada amb els parabolts a lloc, promet una bonica escalada de placa amb una roca molt bona. Us penjo la ressenya original que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i L4 i L5 amb possibilitat d'empalmar-los i coincidents (poc o molt) amb la Via dels Ganduls. 

15 anys de... la Via de la Broca a la Roca Subirana.

De vegades, per aquests mons de Déu, et trobes projectes abandonats o a mig obrir. De vegades, amb una mica de treball de recerca trobes informació i altres vegades res de res. En aquesta ocasió, va ser el segon cas: la vaig trobar mig oberta (Ag-09) i transcorregut un temps prudencial la vaig acabar, fa 15 anys, sense saber-ne res més. La curiosa broca clavada va donar-li nom.

Us penjo la ressenya panoràmica de la resta de vies que vaig obrir en aquest pany de paret durant aquell hivern, algunes ja publicades al blog. Un assetjament que no n'estic gens orgullós i que no he repetit enlloc més.

Apa! Fins aviat i... si algú sap els promoters del projecte ja ho dirà.