15 anys de... l'Integral Wiskeria al Gegant Encantat.

Des del primer moment que vaig veure la ressenya de l'Integral Wiskeria al Gegant Encantat de Montserrat em van entrar ganes de repetir-la, i així ho vaig fer avui farà 15 anys. Recordo poquetes coses de la via, només el mantingut L1 i l'ambient altiu de l'últim llarg corresponent a l'Aresta Brucs i la Normal.

Jo no recordo haver tingut cap contratemps, però actualment diuen, que part d'aquest darrer llarg està desreequipat, així que vosaltres mateixos amb el material a portar.

Apa! Fins aviat i... contrasteu la informació que us surti per la xarxa.

15 anys de... la Sal de Frutas ENO a Narieda Sud.

Possiblement, la Sal de Frutas ENO sigui la via més xula de Narieda Sud, almenys a mi em va agradar molt quan la vaig repetir avui farà 15 anys. El L1, el L8 i el L9 són de lo milloret que hi ha al lloc, molt semblants a altres vies tot sigui dit, però en conjunt és molt guapa.

Recordo especialment el L1, que en fred prou et feia apretar. Actualment es pot entrar per la Regular treient-li pebre a l'assumpte. També recordo que tot i ser molt llarga, al estar equipada es feia ràpid. Tot i així, recomanable dur un variat de cordinos que els de via ja deuen estar força caducs.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'escapatòria després de la gran placa central... abans també es pot fer però és un xic més complicat.

El Xavi de Borredà a la Serra de Queralt.

Després d'haver fet les altres dues (la Super Amics i l'Èlia), tenia pendent El Xavi de Borredà per finalitzar el trio de vietes en aquest sector de la Serra de Queralt. La boira ploranera ha estat a punt d'aigualir la festa (mai millor dit) però al final li he anat trobant el gest a la roca mullada.

De la via, no gran cosa a dir: L1 ajagut amb regletes menudes, L2 amb un parell de passos difícil que no han sortit ni de broma i, el L3 atlètic i el més maco dels tres. Tota ella ben assegurada i descens en dos rapels (preveure material de fortuna que ja no està com estava abans).

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per tancar el post.

Joan Cervera i Batariu i Bavària a l'Ag. d'en Joan Salvat Papasseit.

Dia de mal temps a muntanya, així que em baixat a Montserrat per no arriscar-nos amb la pluja. I dia en que m'ha costat molt entrar en joc però de mica en mica ens em anat arrenglarant.

He anat a l'Agulla Joan Salvat Papasseit a fer, primer, la Joan Cervera i Batariu en que, com dic, m'he endut un mastagot en tota regla. La ressenya original marca una entrada de 6a+, que jo encara estic buscant. Com excusa dir que el peu de via està molt inestable com si una esllavissada ho hagués modificat. Menció especial al L3, molt xulo i tècnic.

I després he fet la Bavària amb la seva bonica xemeneia. Aquí la cosa ja anat millor i ha sortit tota en lliure. Jo li posaria 6b a l'inici del L1, però vist lo vist, potser és massa.

Dur un grapadet de cintes amb alguna de llarga més les reunions. Ben assegurada en els trams difícils i més espaiats en els fàcils. Bona roca en general.

Apa! Fins aviat i una jornada ben aprofitada per pair la Mona.

Pastoret a la Paret de les Dues.

Dia preciós per escalar i dia de trobades familiars: dos esdeveniments incompatibles, en una mateixa jornada, que s'han de combinar com bonament es pot. Així que, matinal ràpida a la paret de les Dues de Peramola i cap a casa.

He fet la Pastoret, a l'esquerra del sector Bestioles. Res, vieta de dos llargs mooolt fàcils en que he tardat més en preparar les fotos de postureig que no pas en escalar-la.

Dur flotants al gust per unes plaques ajagudes amb poques possibilitats de colocar quelcom. Roca bona amb pedres soltes i algunes crostes i reunions amb anelles per rapelar.

Apa! Fins aviat i compte amb la Mona...

India Pale Ale a la Serra de les Canals.

La primavera tan et pot regalar dies magnífics com dies rúfols. Avui ha estat un d'aquests segons dies, així que he anat a probar aquestes noves vies obertes a les anomenades Plaques del Castell a Oliana. D'entrada felicitat l'oberturista per la feinada feta, tenen l'èxit assegurat.

Tot i que no són de l'estil que més m'agraden, sé que les acabaré fent totes al estar tant aprop de casa. Així, he començat per l'India Pale Ale (la penúltima tal i com s'arriba al sector). Escalada comercial a tope amb molta feina de neteja. Res a destacar, només que avui l'últim llarg estava moll i no l'he pogut fer en lliure.

Per altra banda, no sé si la combinació de parabolt inox (plx) amb xapa normal (steel) és la més recomanable... jo tenia entès que no, però aquí ho deixo.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya... les oficials busqueu-les per la xarxa.

 

15 anys de... la Normal a la Mona Gran de La Corriu.

Fa uns anyets us presentava la Normal a la Mona Xica de La Corriu, i avui toca presentar-vos la Normal a la Mona Gran feta fa 15 anys. En guardo uns bons records de la via: exigent i exòtica a parts iguals. Escalada entre passadissos, xemeneies i agulles amb ben poquets rastres.

També recordo que en arribar a dalt, l'impacte d'una esllavissada caiguda de la part superior, havia destruit tot el cim de l'agulla. Aquesta esllavissada ja em va fer abandonar el primer intent que vaig fer a la Mona Xica, però el que no sabia és que també havia afectat la Mona Gran. Miraculosament, la sabina des d'on es fa el llarg rapel volat de descens estava intacta, uf uf!!

Apa! Fins aviat i després, al bosc, vaig trobar una de les culpables... les altres van quedar encaixonades en el laberíntic peu d'agulles