Després de la llevantada d'aquest cap de setmana, que no deu haver deixat escalar ningú, avui tocava fer-ho una mica, aquest cop a l'Stress de la Roca Gris de Montserrat i estrenant company amb moltes coses en comú. Genial!!!
Així que la via ha estat el de menys i que no hem tingut cap problema en repetir un cop hem sabut trobat l'inici. Només dues coses a destacar: el lleig L2 i el bonic L3 (tot i que la sortida de llur R tampoc acompanya massa).
Via practicament equipada on només caldrà portar algun cordino per escanyar algun clau o alguns aliens per reforçar-los. Roca bona però amb algun tram dolent, sobretot el L2, i la reunió del cim cal anar-la a fer en algun arbret del cim, alerta!
Apa! Fins aviat i ...si no feu massa soroll potser les cabres no us apedregaran.
3 comentaris:
Roca bona? Avui ens hem equivocat i em acabat a aquesta joia. Aquesta via se li ha de pasar un tractor per sobre per netejar arbustos i tirar el montón de llastres i preses dubtoses al terra. Els pitons del llarg 1 jo no els he vist enlloc i els spits allunyen i no es veuen. El teu comentari no cuadra amb cap altre que hagi llegit. Tal com està no li recomanaria aquesta via ni al meu pitjor enemic xD
Els anònims NO ajuden a la credibilitat dels comentaris. I la vostra equivocació inicial tampoc.
ESCALADA SOSTENIBLE I DE PROXIMITAT
Avui dimecres dos de novembre hem anat a fer la Stress �� ��.
Aconsellaria per aquells que es fiquen en llocs com aquest o similar que, per fer aquest tipus de clàssica és millor aprendre abans com gestionar la qualitat de roca fins que ja saps on pots i on no pots anar ��. És del tipus d'anar sense pressa i vigilar una mica de tant en tant ��. Els dos primers llargs són prou mantinguts i tenen la seva gràcia ��. La quantitat de parabolts i pitons ajuden a mantenir la tranquil·litat ��. Sense un bon V+ consolidat... ��
He fet servir un Z4 #0.4 per caçar la primera xapa del L1. L'Adria no ha posat res en el L2. Al L3 ja ens tocava el sol i per apretar al Crux, hauria desitjat l'ombreta del primer i segon Llarg ��.
Com sempre, ben acompanyats per les pedrades de les cabres del davant ��. Ojo quant estàs al peu de via!! ��
Fa unes setmanes havien tret de l'Últim rappel de la Urquizo_Olmo una xapa de reforç de la R ��. Algú ja ha posat una argolla gegant roscada ��. Si finalment arriba el fred com diuen, ja serà una mica més difícil tornar, ja que aquell córner és una nevera.
Salut i Roca! ��
Publica un comentari a l'entrada