Descobertes les virtuts d'aquest benigne vessant montserratí per escalar a l'hivern, no vam tardar gaire en tornar-hi ara farà 15anys, aquest cop una mica més enllà, al Serrat dels Monjos.
La Psicodèlia tot i no ser una gran via, en guardo un bon record per haver-la pogut fer tota en lliure, lluitant de valent en el tècnic diedre fisura del L4. De fet, els dos llargs centrals són els que valen més la pena... la resta és una mica rostoll.
Apa! Fins aviat i compte amb el creuament amb la Graffiti en el L2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada