Aquest matí de camí cap a St. Honorat anava veien els melanomes dels incendis en el territori i pensava en l'enorme feina feta i la sort (també) d'haver pogut salvat llocs tant bonics com St. Honorat, avui observats amb un ulls de tendresa infinita. Tristesa per Rumbau i alegria per St. Honorat on la vida continua com si res hagués passat..
Amb el dia ennuvolat que ha fet, m'he atrevit en fer una via no apta per aquesta època de l'any: la Via del Coix i l'Aresta Sud. Bonica i amb assegurances justes i variades. Tram curiós i acrobàtic a l'inici i després per la preciosa aresta fins el cim.
Cal dur un grapadet de cintes, una baga per abandonar en el rapel del cim i un estrep per l'Ae. Roca bona en general i descens en rapel primer fins el coll (30m) i després per la
Retiro Espiritual.
Apa! Fins aviat i ...seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada