Feia molts anys que tenia la John Lennon de l'Escut a la llista de pendents, i ara que he tornat agafar embranzida a Montserrat m'he decidit fer-la, i prou n'he sortit ben content (uf uf!). Sense dubte, felicitar als oberturistes per obrir una joia com aquesta, cal molt mestratge i valentia per fer-ho, chapeau!!
Així, la combinació de difícultat, assegurances justes i roca amb alguna que altra crosta fa que sigui una escalada del tot exigent. Dir que en la seva obertura només van posar un buril al L1 i 4 al L2... escrit aquí sembla banal, però quan estas allà t'adones de l'abast de la situació. Jo NO he aconseguit fer-la en lliure, he sucumbit amb dos passos d'Ae apurables en 6b o més (ressenya original desfasada en aquest sentit).
Actualment, la via està equipada amb un rovell prou digne i amb poques o nul.les possibilitats d'afegir quelcom (només algun C2 o C3 per la fisura superior totalment prescindibles). Compteu amb una escalada molt fina, tècnica i d'equilibri, alguns passos són d'autèntic funambulista.
Apa! Fins aviat i ressenya segons apreciacions personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada