Segueix la calor i segueix la recerca d'escalades a l'ombra. Així que avui he pujar fins la paret oest del Montnou per repetir aquesta nova obertura dels companys de Cardona: Estic al Pou, una vieta amb formacions ben curioses... d'aquí el nom (suposo).
Destaca clarament el L1, bastant més difícil que els altres dos, i per xapar un dels parabolts del llarg prou us ho haureu de mirar amb precisió (quan hi arribeu ja sabreu quin vull dir). La resta és bastant més fàcil i cantellut amb una cavitat taponada i un avenc a l'altre forat de la dreta.
Està semiequipada i cal dur friends fins C3, Aliens i diverses bagues o cordinos. Roca variable amb trams de tot, en general bona. Per començar el descens cal acabar de grimpar per la
Cresta del Montnou fins al final.
Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.
2 comentaris:
de les millors vias del Montnou,i del Solsones..
'Bueno bueno'... això és molt discutible, Aniol.
Publica un comentari a l'entrada