Durant una bona colla d'anys la Pronòstic Reservat solcava una de les proes grises més arrogants de la part alta de Riu Lacó. Un petit diamant en brut del mestre Xuxe que vaig tenir la sort de gaudir, en un estat gairebé virginal, avui farà 15 anys.
La recordo com una via ben guapa i gens fàcil. Entre el que jo vaig alliberar i el que han alliberat en una recent repetició, la via es fa gairebé tota en lliure, només un últim pas d'A0 en placa infernal és resisteix (6c pel cap baix). La ressenya que us penjo és la que vaig fer en el seu dia, només afegir que els friends són recomanables i els claus opcionals (jo vaig clavar en el L1 i no en el L3, i la recent repetició a l'inrevés).
Apa! Fins aviat i dir que actualment queda flanquejada per la
Take This Waltz a l'esquerra i la
Llunàtica a la dreta, pel meu gust massa properes... tot i que per alguns 'ni es toquen, ni es molesten'.
4 comentaris:
hola Lluís, ja que ho comentes, efectivament, la TtW agafa una línia ben bonica a la seva esquerra i ni la modifica ni la fa confondre amb la bonica Pronòstic reservat. La variant a dretes del primer llarg és una opció del tot opcional, no hi ha res posat, i que en tot cas, fa compartir un tram, com en tantes vies que s'apropen en algun lloc (mira el teu primer llarg al sòcol, el tram ja obert x mi, i que es queda a un pam del clau de la perla negra). La Llunàtica pren una fissura paral.lela també del tot independent, ni que vulguis la toques, i marxant a dretes en seguida i trobant un bon pas. Sobre gustos no hi ha res escrit, està clar. Seguim gaudint de les parets, i sense modificar l'escalada de les vies veïnes.
Sou una pesats..
Amb carinyo ..
I respecte..
Publica un comentari a l'entrada